L'oposició guanya, el poble perd

Vagi per endavant que el projecte de reforma del carrer Pi Sunyer i la plaça de Catalunya és un projecte àmpliament consensuat. Programat i aprovat per un govern, del PP i CiU, el presentem conjuntament amb el GdP. L'he presentat als diferents regidors de l'oposició, cap dels quals m'ha fet cap observació, més aviat elogis, i des de començament de mandat ha passat i s'ha aprovat implícitament en el ple de pressupostos de novembre i en el ple del mes passat, dins una modificació de crèdit. És a dir, tots els grups li han donat curs, directament o indirectament, sigui amb vot positiu o abstenint-se. Bé, tots menys el PP, grup que si al llarg de l'anterior mandat animava a fer l'obra, ara insistia en la necessitat de solucionar els problemes de les terrasses.

Costa entendre quines raons han portat als grups de l'oposició, tots menys C's, a confabular-se per desaprovar allò que prèviament s'ha aprovat. Una situació xocant d'origen o inspiració estranya. La moció no és vinculant, però l'obra resta aturada. Veurem si allò que havien de dir quan era el moment ho diran ara, i si en Manel i l'Àngel recuperen l'esperit positiu que implica governar.

L'un i l'altre m'he cansat de defensar-los perquè posen Roses davant dels interessos de partit. A partir d'ara em costarà fer-ho. Tornant a situacions viscudes, 1987-91 i 2007-11, es torna a situar Roses dins la negativitat. Pot ser perquè tenim l'encàrrec de redactar un nou POUM?

Davant l'aprovació de la moció aturant l'obra del carrer Pi Sunyer i la plaça de Catalunya tornem a viure una situació impossible en qualsevol altre municipi. En poc més de tres mesos hem vist dues mocions en negatiu, una per a eliminar dues festes de llarga tradició, ànecs i vaquillas, i una altra per a aturar una obra pública reconeguda com a viable i sostenible. Mocions en negatiu sense donar, però, alternatives. És fàcil destruir; costa molt, construir.

La bondat objectiva del projecte d'arranjament del carrer Pi i Sunyer i la plaça de Catalunya és inqüestionable. La seva aturada, com es va demostrar en el debat, ningú la va poder justificar. Ni l'estudi de mobilitat ni la possibilitat remota d'un aparcament, serveixen. Encara més, un argument contradiu l'altre. L'abstenció del regidor Álvarez, de C's, afirmant haver consultat els veïns i copsant que tots hi veuen més avantatges que inconvenients posa en evidència la resta de l'oposició.

En el debat va quedar clar que ERC i Unió van a remolc del PSC. El portaveu socialista demostra que l'argument sobre el nivell de la plaça no el poden mantenir atès que ells mateixos (governant amb PP-ICV i GIR, només fa cinc anys) van proposar una nova plaça al nivell natural. L'excusa del dubte d'on començar a fer aparcaments subterranis tampoc serveix, veient com l'estudi de mobilitat, en la redacció del qual han participat tots els grups, prioritza per sobre de tot i amb criteris de funcionalitat viària i viabilitat i sostenibilitat, l'aparcament del front de mar. Això sí, va aparèixer una raó que només s'aguanta en boca del socialista, “el valor sentimental de l'obra, raons, els sentiments”.

En el debat, tots van defugir tractar sobre la part principal del projecte, la reurbanització del carrer Pi i Sunyer, amb el paviment trencat, amb un enllumenat mancat i obsolet, amb les línies elèctriques penjades i amb uns serveis soterrats, sanejament, abastament d'aigua i telefonia, impropis del segle XXI. Simplifiquen parlant de la plaça de Catalunya obviant que el 70% del cost va destinat a les obres de reurbanització del carrer de Davant.

Arranjar el carrer i la plaça, posant-los a un sol nivell, el seu estat natural, no és pot vendre com una iniciativa amb rerefons negatiu. El projecte només busca la millora, de l'accessibilitat i funcionalitat i de recuperació i revaloració de l'espai públic. Racionalment i com s'està fent en tants altres espais, places i carrers, per necessitat i convicció. Per continuar fent de Roses una vila accessible per a tothom, sense barreres injustificables. I estètic, en tot l'àmbit de l'obra el paviment o no n'hi ha o està en estat deplorable. I per funcionalitat, cal doblar els jocs infantils i bancs i seients. I cal recuperar la plaça arbrada, típica mediterrània, la de tota la vida. L'obra també ha de servir per a ampliar i organitzar l'espai útil, delimitant una zona suficient per a festes i celebracions, just davant l'edifici de l'ajuntament, evitant molèsties als veïns i també per a delimitar cada terrassa davant el seu bar o restaurant.

I encara més enllà, amb aquesta obra es pretén revitalitzar el carrer més turístic de Roses i amb ell ampliant el circuit enllaçant a un sol nivell i a través dels carrer Pi Sunyer i l'avinguda de Rhode, la Rambla amb la plaça de Catalunya fins a l'oficina de turisme. Un espai urbà que en el seu conjunt és tan important com la Rambla.

En el ple, en la defensa del projecte i en nom del govern vaig fer altres aportacions no pas menors, com ara la d'entendre l'obra pública, viable i sostenible, com a generadora d'economia fent arribar a les famílies els valor del treball dels tècnics, instal·ladors, paletes, transportistes i tots els altres gremis implicats.

Una altra, la necessitat de generar impacte positiu als visitants o turistes, amb un poble endreçat i en consonància amb altres indrets magnífics com passejos i platges o les zones per a vianants de segona línia.