A totes!

Hi ha poques coses més molestes que haver d'aixecar-se de l'hamaca, deixar el flotador en un racó i canviar-te el banyador pels pantalons llargs per haver de reincorporar-te a la feina quan l'únic que tenies davant era la perspectiva de molts dies de desconnexió laboral. És cert que, en les feines vocacionals, costa menys reincorporar-se a la feina a deshora, com de tant ens passa als periodistes. Però no em queixo per mi, no. Penso en els magistrats del Tribunal Constitucional que a l'hora que vostè llegeix aquestes línies tenen l'hamaca buida i el flotador guardat i estan reunits per l'emergència que ha causat la votació de dimecres al Parlament de Catalunya. Se'ls ha encarregat que prenguin una decisió exemplar per salvar la democràcia espanyola, que es veu que està en perill. (Ara em desviaria de tema, o potser no tant, i plantejaria si no són més amenaça les pràctiques del ministre de l'Interior o les votacions dels catalans.)

Posats en aquesta tessitura de qualificatius tremendistes, si ja s'ha qualificat d'intent colpista la votació i aprovació del Parlament, també podríem dir que el que ara volen executar Rajoy i el TC és l'equivalent a la purga que Erdogan està fent a Turquia. D'entrada, Forcadell i Puigdemont a la presó. Si jo fos membre del Tribunal Constitucional, pensaria que d'haver d'interrompre les vacances a enviar càrrecs electes a la presó hi ha un tram que ni legalment ni democràticament (ni humanament) m'atreviria a recórrer. Però jo no sóc membre del TC, és clar. I no s'hauria de descartar que els que en són, com alguns periodistes, ho siguin vocacionalment i hagin arribat encantats a la reunió d'avui i amb ganes de fer una bona feina que satisfaci els seus caps.

Estiguem preparats per a qualsevol cosa. Perquè tot és possible, fins i tot el pitjor. La comparació amb Erdogan per ser un pèl forçada formalment però no en el fons. Però si aquesta vegada els espanyols volen entendre alguna cosa (i sembla que l'han intuït, si fem cas del nerviosisme, l'histerisme i les corredisses dels unionistes dimecres al Parlament, en què vam poder veure fins i tot Coscubiela aplaudit pel PP i C's), és que els independentistes ja hem demostrat que estem disposats a molt més del que es pensaven per arribar on volem. El contingut del que es va aprovar al Parlament no és especialment rellevant; el que ho és, és el fet d'haver-ho fet. Així m'ho van fer veure uns amics més savis que jo. És l'acte que determina un abans i un després. Coneixem quines poden ser les conseqüències, però estem disposats a assumir-les. Sacrificar les vacances serà una broma al costat del que som capaços. Com diu un amic: “Fins al final. Sense por i sense vacil·lar. A totes!”