Confort

Relat era una bonica paraula que usàvem en relació amb la literatura, sigui oral o escrita: una manera d'explicar una història; i també una forma de referir-se a una narració breu. Sense que sapiguem com s'ha produït, l'ús s'ha ampliat de tal manera que ara tot és construcció d'un relat i és així que una (i em consta que no sóc l'única) reprimeix que li surti aquesta paraula de la boca. Només és un exemple, entre tants de possibles, de l'ús i abús de paraules, expressions i frases fetes que de sobte es fan omnipresents. Darrerament només faig que sentir o llegir que s'ha tret algú (o que un mateix n'ha sortit) de la seva zona de confort. Es refereix com alguna cosa positiva: provocar que algú trenqui amb els seus hàbits i capteniments, evitar que s'acomodi, estimular-lo a superar els límits que l'“impedeixen avançar”; ser un mateix capaç d'arriscar-se i, per tant, de no conformar-se amb el que sap fer sense tenir por a fer-ne de diferents. És així que ens acostem al món de l'auto-ajuda. També al llenguatge dels congressos de lideratge: el desenvolupament, ai, de les nostres capacitats individuals per ser capaços de treure el màxim rendiment. És un relat que propaga la idea que, seguint cadascú els propis interessos i necessitats, el benefici serà per a tothom sense donar importància al fet que els guanys siguin desiguals. Una manera d'actualitzar l'antic discurs del liberalisme econòmic, però havent-se diluït la idea que, ni que sigui per mantenir l'ordre social, hi ha d'haver un cert repartiment de la riquesa. Els taurons actuals són insaciables. En el fons, de manera subliminar, “sortir de la zona de confort” vol dir una altra cosa que s'adiu plenament amb el present del món occidental: la resta no n'ha tingut mai, de “confort”. No són els “líders” els que surten de cap “zona de confort”, sinó la majoria de nosaltres, als quals se'ns vol fer creure aquest relat: que l'“estat del benestar” és un confort insostenible i que hem de superar la por de perdre'l.