90 graus

“És probable que això de la nova samarreta del Barça sigui una operació de sondeig de Nike, una mena d'enquesta a veure si seria acceptada, en cas que decidissin tirar endavant el nou uniforme.” Em diu això un amic i després em confessa que, de fet, no és el que pensa sinó el que desitjaria que fos, perquè, diu, “en cas que de debò pensin canviar les ratlles verticals per unes altres d'horitzontals, en aquest cas, t'asseguro que me'n desfaig, del Barça, i que ja s'ho poden fer”. Com ell, una gran majoria de simpatitzants han contestat que de cap manera no troben encertada aquesta samarreta que trenca amb més d'un segle d'història de la verticalitat, perquè no solament desfà una tradició sinó que es carrega els orígens, l'evolució dels anys i la mateixa essència del barcelonisme.

De debò és tan greu? Un altre amic em diu: “Total, només es tracta d'un canvi menor, no n'hi ha per tant, els colors són els mateixos, no?” Li faig veure que aquesta rotació de 90 graus és molt més que una simple operació de màrqueting per vendre material a l'altra punta de món. El canvi es veu que és important perquè cada temporada s'han de poder vendre samarretes noves i, per culpa d'aquest criteri, hem hagut de patir franges de totes mides, més o menys granes i més o menys blaves, amb colls de colors i amb banderes o sense, per no parlar del progressiu eixamplament del logotip de Qatar. D'acord. I ens hi hem acostumat, amb més o menys entusiasme. Però ara, sota aquesta aparença “menor”, s'amaga un atemptat al que és i significa el Barça: la verticalitat no representa res, excepte la subjecció a una norma no escrita i centenària, però alhora podem proclamar que és en la verticalitat de les franges on resideix la dignitat del culer. És un magnicidi, un afront intolerable. Té raó el meu primer amic. Si tiren endavant la infàmia, adéu. I mira que tenen una solució fàcil. Només es tracta de fer girar l'horitzontalitat agressiva 90 graus més.