Esclavisme

No sé dir on es va publicar, però ha circulat per les xarxes socials la reproducció d'aquesta oferta de feina: una botiga de roba juvenil vol una persona jove perquè hi treballi per hores, sense concretar quantes, ni què cobrarà, ni si hi haurà un horari establert; però, a més a més, per optar a aquesta feina l'aspirant escollit (o potser els aspirants) haurà de passar una prova durant dos mesos sense cobrar al final de la qual se li comunicarà si és considerat apte per fer-la. Una feina per hores que requereix dos mesos de prova no remunerats! Una imagina que, amb la barra que s'ha de tenir per posar aquest anunci, allò que es vol és un venedor o venedora gratis per cobrir la feina addicional a la botiga durant la campanya de Nadal i les posteriors rebaixes amb les quals continua l'orgia consumista. Un treballador gratis durant el desembre i el gener que, passats els dos mesos, molt possiblement ni es necessitarà (o sí, però ja deuen tenir altres explotats que faran la feina) per unes quantes hores mal pagades.

Potser hi ha qui considera que només és un cas excepcional de barra. Però em temo que, si algú és capaç de posar aquest anunci, és perquè se sent amb la impunitat de fer-ho en aquests temps de crisi que instauren noves formes d'esclavisme. Aquest cas posem-hi que és particular. Tanmateix, hi ha grans empreses (i fins i tot de no tan grans) que imposen unes condicions laborals neoesclavistes. És cert que, davant dels efectes evidents de la crisi, hi ha petites i mitjanes empreses que, per sobreviure, han arribat a acords amb treballadors pels quals aquests han acceptat una rebaixa del sou. Però l'economia globalitzada és un niu d'explotadors amb una voracitat sense fi: en una part del món occidental l'atur s'ha disparat per una deslocalització de les empreses a la recerca d'una mà d'obra esclava; si torna a haver-hi feina serà amb unes condicions laborals miserables. No serà, sinó que ja és: diuen que l'atur es va reduint, posem per cas, a l'Estat espanyol, però a quin preu?