Barça segrestat

L'hivern del 1939 el fran­quisme va der­ro­tar la Cata­lu­nya repu­bli­cana. Sobre­tot, amb l'ocu­pació de Bar­ce­lona, es va posar en marxa un pla de depu­ra­ci­ons que va afec­tar tots els pilars de la soci­e­tat de l'època. Bona part de les per­so­nes més sig­ni­fi­ca­ti­ves havien fugit a mesura que els rebels avançaven, però els que es van que­dar es van veure ràpida­ment apar­tats dels seus càrrecs i subs­tituïts per per­so­nat­ges de pro­vada fide­li­tat al nou règim. Aquest és el cas de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, de La Caixa, de l'Església cata­lana o de dia­ris com ara La Van­guar­dia. Natu­ral­ment, el Barça, com a prin­ci­pal enti­tat espor­tiva de casa nos­tra, també es va veure afec­tat per aquesta per­se­cució que tenia l'objec­tiu d'esbor­rar tot signe de cata­la­ni­tat del club. La junta direc­tiva va ser relle­vada per una ges­tora for­mada per indi­vi­dus addic­tes a la dic­ta­dura, la majo­ria de juga­dors van ser inha­bi­li­tats i un bon nom­bre d'emple­ats del club van que­dar sus­pe­sos de sou i feina. El cas­tellà va ser, a par­tir de lla­vors, la llen­gua ofi­cial de l'enti­tat i, entre d'altres, les qua­tre bar­res ver­me­lles de l'escut van que­dar reduïdes a dos. Fins i tot, coin­ci­dint amb l'acte de reo­ber­tura del camp de les Corts, el 29 de juny del 1939, es van dur a terme un seguit de bene­dic­ci­ons catòliques que tenien la intenció d'esde­ve­nir un exor­cisme per sal­var un club “indu­cido por espíritus malig­nos empeñados en empañar con una política tur­bia y sepa­ra­tista las glo­rias alcan­za­das en el ter­reno de juego por tan histórica enti­dad”.

Tot aquest període és pro­ta­go­nista del magnífic tre­ball de Jordi Fines­tres i Xavier Gar­cia Luque El Barça segres­tat (Ara Lli­bres), una obra impres­cin­di­ble no només per des­co­brir l'etapa més fosca del FC Bar­ce­lona, sinó per conèixer amb noms i cognoms quins van ser els peons que Franco va uti­lit­zar per inten­tar anor­rear la cata­la­ni­tat d'un club com el Barça. Bona lec­tura!