Desconnexió

En algun lloc de l'Estat espanyol del qual Rajoy ja no vol ni recordar el nom, els dirigents sobiranistes segueixen el savi consell del president espanyol i miren de recuperar el seny, posant-se d'acord per remar junts rumb cap a unes plebiscitàries que els donin el mandat democràtic per a la independència. En la seva obstinada ceguesa, el líder del PP continua apuntant als dirigents, ignorant la marea social que els arrossega, on són multitud els que mentalment ja han fet la seva Declaració Unilateral d'Independència particular. L'última evidència d'aquest fet, és l'anomenada Via Claver, que proposa una abstenció activa de partits i votants independentistes a les eleccions generals del 2015 per proclamar als quatre vents la desconnexió de la societat catalana amb l'Estat espanyol. En la seva constitucional inòpia, el paladí de la sobirania i la unitat d'Espanya només hi deu veure l'última ocurrència d'aquests catalans hipnotitzats des de P3 per l'escola, TV3 i el discurs nacionalista. Però en realitat és un pas més, un pas natural que segueix a molts altres fets al llarg de les últimes dècades per tots aquells catalans que un bon dia van deixar d'esperar que Espanya els assumís com la nació cultural i política que són. Allà va començar el viatge. I des d'allà, un pas i un altre i un altre... Decidir de votar només partits catalans; deixar de confiar a rebre un tracte econòmic i fiscal just; constatar que qualsevol compromís de l'Estat era susceptible de ser paper mullat; arribar a la convicció que el projecte comú d'Espanya només és possible a costa de Catalunya i dels catalans; percebre nítidament i crua que la Constitució del 1978 els exclou; sentir-se enganyats i humiliats; perdre tot interès pels termes autonomia, federalisme, tercera via i similars; assumir que la independència és l'únic camí per construir un país millor; fer-se amb una estelada; deixar de votar a les generals? Probablement; votar la llista o llistes que tinguin la independència en el programa? Segur.