Intimidació

Costa creure que algú tot sol hagi pogut rete­nir tanta gent com la que hi havia al Lindt Cho­co­late Cafe de Mar­tin Place, a Syd­ney, però en tot cas, si es tracta de l'indi­vidu que ja abans del desen­llaç ens van dir que era, es con­fir­ma­ria una vegada més que hi ha actu­a­ci­ons que es veuen a venir. Això sí, res de l'altre món: esta­des a la presó, la pro­ba­ble orga­nit­zació de l'assas­si­nat de la dona, agres­si­ons sexu­als, car­tes insul­tants, acti­visme con­trari al país que l'acull i el manté. Això és el pa de cada dia a tot el món civi­lit­zat. I encara que no tot­hom que pro­fe­reix ame­na­ces de mort les com­pleix, sol pas­sar. Molts dels qui ara diran com és que, amb aquest his­to­rial, no van fer res per atu­rar-lo hau­rien estat els pri­mers a pro­tes­tar si el govern d'Austràlia l'hagués expul­sat i hi hau­rien vist repressió política, xenofòbia, isla­mofòbia i coses així. A hores d'ara l'única cosa incon­tes­ta­ble és el mis­satge que el rap­tor va voler donar al món: “No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu pro­feta.” Això és el que diu el drap que va fer sos­te­nir a algu­nes de les seves vícti­mes con­tra el fines­tral de l'esta­bli­ment. Sabia que la imatge seria vista arreu del món, i també que era una manera suple­mentària d'humi­liar els ostat­ges; pot­ser només va ser casu­a­li­tat que a sota mateix s'hi veiés el Merry Christ­mas del logo­tip de Lindt gra­vat al vidre, o pot­ser no, perquè als nos­tres car­rers la des­a­pa­rició dels pes­se­bres, i dels arbres de Nadal, i de tota con­no­tació reli­gi­osa, està a l'ordre del dia però no és tan ràpida com vol­drien pre­di­ca­dors com aquest. Això del “No hi ha més déu que...”, etc. és el pri­mer i fona­men­tal dels ano­me­nats cinc pilars de l'islam: la sub­missió a la divi­ni­tat única i l'afir­mació que Mahoma és un model a seguir. Dir-ho davant dos tes­ti­mo­nis –lliu­re­ment, o amb un gani­vet al coll segons les últi­mes tendències– és el requi­sit neces­sari i sufi­ci­ent per con­ver­tir-se a l'islam. Ara ens diran que era boig, que tenia res­sen­ti­ments i que actu­ava sol, i farem veure que ens ho cre­iem perquè ningú no vol que li amar­guin el Nadal.