Opinió

opinió

El canvi vist des de Miami

El canvi de registre en les relacions entre els EUA i Cuba és d'una transcendència enorme, no només per a l'illa caribenya, sinó per al continent americà sencer. Fa uns quinze anys, vaig treballar a Miami una temporada i vaig poder conèixer de primera mà l'exili cubà anticastrista. Hi mantinc el contacte. Em va servir per entendre unes dinàmiques que amb el pas del temps s'havien desvirtuat i pervertit completament.

L'exili de Miami està format per les elits cubanes que manaven amb la dictadura de Fulgencio Batista, i han mantingut una forta càrrega de rancúnia pels privilegis perduts. Han gestionat durant dècades pressupostos milionaris del govern dels EUA, destinats a fer caure el règim castrista, amb fracassos sonats que van des de la invasió a la badia de Cochinos fins a la inútil Radio y TV Martí. Majoritàriament republicana i conservadora, s'ha oposat sempre a qualsevol negociació, i només acceptarien tornar a una Cuba que els restituís els privilegis perduts.

Els seus fills, però, nascuts i educats als EUA, ja començaven fa 15 anys a renegar de l'anticastrisme radical de personatges com Mas Canosa. Intuïen que el
bloqueig –que potser tenia algun sentit en l'era de la guerra freda– havia esdevingut, paradoxalment, el gran aliat dels Castro per mantenir-se en el poder. L'enemic comú i el mite de David contra Goliat funcionava com
un poderós element aglutinador.

Molts exiliats s'havien fet vells esperant la caiguda del règim pel col·lapse postsoviètic. Més tard, les esperances de canvi estaven posades en la mort de Fidel, però la supervivència a Veneçuela del chavisme sense Chávez havia obert els ulls a molts que començaren a reclamar un canvi de polítiques. Els EUA han entès, a més a més, que Cuba no és Corea del Nord. La revolució té encara un suport important a l'illa, perquè molts saben que l'alternativa no és Finlàndia, sinó la misèria d'Haití o les màfies violentes del Salvador o Guatemala. No hi ha llibertat i la seva economia és un nyap, però Cuba té els índexs d'educació, salut i nutrició més elevats de Llatinoamèrica.

També hi ha elements de política interna nord-americana. L'anticastrisme va tenir un paper important en l'escàndol electoral de Florida que va donar la presidència dels EUA a George Bush fill l'any 2000. Els demòcrates no ho han oblidat mai, i desactivar la influència de l'exili cubà sempre ha estat a la seva agenda.

Les noves generacions de cubans americans veuen la transició cubana a la democràcia com una immensa oportunitat de negoci –a banda del component emocional de restablir relacions familiars normals–. I han aconseguit convèncer l'administració d'Obama que la millor manera de contribuir a aquesta transició és amb una actitud diferent, més amistosa, oberta i pràctica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia