Tango

El proppassat dimecres serà una jornada per no oblidar, quan als voltants de la plaça de Sant Pere, al Vaticà, es produí un fet fa anys impensable. Uns dos mil cinc-cents ballarins, arribats d'arreu d'Itàlia, contorsionaren els cossos al so dels més sensuals tangos argentins. Alguns recordaven que fa uns anys el tango era considerat pecaminós i ara amb la seva interpretació saludaven el setanta-vuitè aniversari del bisbe Bergoglio, avui papa Francesc. Abans, amb el papa al centre de la plaça, havia aparegut un pastís d'aniversari i “el pastor vingut de lluny” brindà amb una infusió de mate. Els temps van canviant i avui el tango és un signe més de llibertat.

Talment, una jornada particular, el dia que Raúl Castro i Barack Obama anunciaren el restabliment de relacions diplomàtiques i el procés cap a l'aixecament de l'embargament nord-americà. Un fet històric després de cinquanta-quatre anys del trencament i una llarga vida d'incomprensions. La declaració de bona voluntat també passava pel Vaticà i per l'acció personal del papa Francesc com a intermediari imprescindible. La nostàlgica musiqueta del tango es barrejava amb la poètica revolucionària de Guantanamera. Ho ha dit el portaveu vaticà i hores després el mateix pontífex ho reconeixia: l'obertura del diàleg al Carib és el millor regal d'aniversari i cal saludar-lo amb esperançadora alegria. Com ja ha escrit algú, era l'assignatura pendent del segle XX i l'anunci es pot interpretar com el tancament d'aquest segle de despropòsits.

Catalunya sempre ha seguit amb atenció la qüestió cubana, al marge de llaços familiars que ens hi uneixen a molts de nosaltres. És la Cuba dels nostres avis, de molts èxits i, també, de moltes vergonyes, però d'entranyables complicitats històriques. A les platges catalanes fins es congrià l'havanera, el cant al record que es passejà per l'Atlàntic en viatges d'anada i tornada. L'havanera com el tango formen l'imaginari dels signes de llibertat, que el proppassat dimecres trencaven les fronteres de l'immobilisme i ens feien a tots més humans.