Un sofà a la riba
Boira
Després de l'efervescència del 2014, un any farcit de rememoracions històriques i de greuges presents, de relectures del passat i de propostes futures, un any en el qual aquest país ha assolit uns nivells notables de maduresa política, si més no en les expressions populars que es van concretar en la V de l'11-S i en la consulta/manifestació del 9-N, encetem la capsa de galetes del 2015 amb unes quantes certeses i amb una quantitat enorme de dubtes. D'entrada, sabem que, com a mínim, hi haurà dues eleccions, les municipals de la primavera i les generals de finals d'any. En les primeres, ja percebrem que els canvis en el panorama, en l'escenografia del poder, són d'un abast formidable, més encara si tenim en compte que hi haurà en joc alcaldies importants (i presidències de comunitats autònomes) en les quals es conformaran unes noves majories. En les segones, si hem de fer cas de les enquestes, assistirem a un capgirament radical en la relació de forces de l'Estat espanyol, amb la irrupció de Podemos. Al llarg d'aquest any, haurem vist si l'escuma es manté dalt de l'onada o si tot plegat es redueix a una tempesta d'estiu sense les conseqüències històriques que ara preveiem. La contínua repetició dels resultats en les prediccions fa suposar que Podemos serà un nou element de pes.
I ens queda la hipotètica tercera contesa electoral, la que hauria de ser plebiscit sense deixar de ser elecció autonòmica, en el benentès que es formularà només si actua com a dinamitador de l'estat actual d'estancament de la política catalana. Si no hi ha un avançament, si la idea és mantenir l'actual legislatura fins que s'esgoti el termini legal, les municipals tindran un vessant nacional que inevitablement afectarà uns resultats que seran llegits no pas en clau local sinó com a baròmetre de l'estat de la qüestió que ens ocupa. Sigui com sigui, comença un any en què –esperem-ho– la boira d'aquests dies començarà a escampar.
