‘Ciutat morta'

Si més no per dur la contrària al cor­rent gene­ral, unes con­si­de­ra­ci­ons sobre el cas 4-F.

1. És dis­cu­ti­ble que evi­denciï el domini d'inter­net i les xar­xes soci­als. El film era feia mesos a la xarxa, des de la qual els seus pro­mo­tors l'havien pro­mo­ci­o­nat amb resul­tats dis­crets. Han estat dos vehi­cles tan tra­di­ci­o­nals com una tele i un jutge cen­sor (i el mateix gènere docu­men­tal, tot un clàssic) els que han acti­vat la con­nexió entre el món real i la rea­li­tat par­cial i sovint paral·lela de les xar­xes. Cal no con­fon­dre, doncs, la part de l'ampli­fi­cació pel tot.

2. La pressió que ha rebut TV3 és injusta, espe­ci­al­ment la insi­nu­ació de cen­sura. Si Ciu­tat morta és un pro­ducte acces­si­ble per altres vies, la decisió de TV3 no es pot basar en la cen­sura sinó en el cri­teri, sen­zi­lla­ment perquè en un camp sense por­tes la capa­ci­tat de cen­su­rar no hi és. Per això és també injusta (a més de falsa, en algun cas) l'acu­sació de mirar cap a una altra banda con­tra alguns mit­jans. El focus infor­ma­tiu pot ser dis­cu­ti­ble, com tot exer­cici de lli­ber­tat de premsa. En un quiosc plu­ral, la premsa pot mirar on li doni la gana, fins i tot equi­vo­ca­da­ment, i no per això és menys lliure, o pre­ci­sa­ment per això pot ser lliure.

3. Ciu­tat morta és un exem­ple de biaix i sen­sa­ci­o­na­lisme. Cap objecció, si es té clar. Posa l'accent en una part. Això no n'afecta l'hones­te­dat, perquè no se n'amaga, excepte, en tot cas, quan apel·la a la recerca de “la veri­tat” sense acla­rir que veri­tat i veri­tat judi­cial no sem­pre coin­ci­dei­xen. Aboca llum sobre una tene­brosa cadena política, policíaca i judi­cial (aquest és el gran valor de la cinta), però no aporta res jurídica­ment relle­vant per al cas 4-F.

4. La reacció política ofi­cial és de ver­go­nya ali­ena. Hipo­cre­sia pura. No hi ha res que no sabes­sin abans, més que res perquè tenien el film a l'abast. El polític si té dub­tes pot dub­tar (i després del visi­o­nat n'hi ha uns quants), però no pas per neguit pre­e­lec­to­ral o empès per l'opinió exci­tada. Tots conei­xem l'ano­me­nada ‘pena de tele­notícies', pressió mediàtica que jutja a banda de la justícia. Ciu­tat morta camina per la línia fina que separa peri­o­disme de denúncia i pena de docu­men­tal.