Anomalia grega

Grècia va inven­tar la democràcia, però això no vol dir que ara esti­guin en con­di­ci­ons de rein­ven­tar-la. A tot­hom li agrada atri­buir-se els mèrits del seus avant­pas­sats, com si es pogues­sin trans­me­tre per via genètica, o dels seus pre­de­ces­sors, cosa encara més curi­osa; però de les glòries d'antany no en pot viure ni el negoci turístic. Ja el diví Tiberi, expli­quen les cròniques, va ofen­dre greu­ment els grecs del seu temps, segle I, perquè els va dir que ells no tenien res a veure amb els herois de la Ilíada i l'Odis­sea, com­pos­tes nou segles abans, i que havien decai­gut molt des de lla­vors, per més fums que aga­fes­sin. S'entén tant d'interès sob­tat per unes elec­ci­ons par­la­mentàries gre­gues perquè, segons com vagin allà les coses, ens tocarà pagar una bona picos­sada, o bé una picos­sada més grossa; però d'ins­pi­ració i bones idees, no en vindrà pas gens. Expli­cava Samuel Hun­ting­ton, en el seu impres­cin­di­ble Clash of civi­li­za­ti­ons, que data del 1996, que Grècia és “una ano­ma­lia, l'intrús orto­dox en els orga­nis­mes occi­den­tals. Mai no ha estat un mem­bre còmode ni de la UE ni de l'OTAN, i ha tin­gut difi­cul­tats per adap­tar-se als seus cos­tums i als seus prin­ci­pis”. Més: “A vega­des sem­bla que els seus diri­gents tenen un interès espe­cial a des­viar-se de les nor­mes occi­den­tals i a ene­mis­tar-se amb els governs d'Occi­dent.” Nota­ble­ment més pobra que els seus ali­ats, incom­pli­dora i erràtica, “hi ha fun­ci­o­na­ris que en pri­vat qua­li­fi­quen el seu ingrés d'error”. Vint anys després, no fa falta dir-ho en pri­vat. Però com que una de les carac­terísti­ques de la UE és la per­sistència en l'error, i com que ningú no pot ima­gi­nar que el bres­sol de la democràcia en quedi fora, hau­rem de fer mans i mànigues per con­ti­nuar llençant diners en aquell forat negre. També podria pas­sar que Grècia, tra­di­ci­o­nal­ment enfron­tada a Tur­quia i amb interes­sos comuns amb Rússia, s'acostés més a aquesta, és a dir a l'Estat cen­tral de la civi­lit­zació orto­doxa, si als nous gover­nants, que tenen més a veure amb el tirà Pisístrat que amb Soló o Pèricles, no els sor­tis­sin els comp­tes.