Sentir-se estat

Quan un estat esdevé estat la seva prin­ci­pal pri­o­ri­tat és no dei­xar de ser-ho. I aquesta pri­o­ri­tat va per davant de qual­se­vol altra i en tots els fronts. El pacte, dit con­tra natura, entre Syriza i la dreta dura grega no és més que un pacte per (a banda de silen­ciar uns dies els més pablis­tes que el Pablo) recu­pe­rar una sobi­ra­nia que els grecs sen­tien amenaçada en bene­fici de la Troika i d'Ale­ma­nya. Perquè Ale­ma­nya, com a estat que és, també vol defen­sar els seus interes­sos i recu­pe­rar els diners pres­tats. A França, el pre­si­dent té immu­ni­tat com­pleta fins que marxa de l'Elisi. Chi­rac va finançar il·legal­ment el seu par­tit men­tre era alcalde de París. Quan va ser esco­llit pre­si­dent, l'expe­di­ent es va con­ge­lar. Al cap d'uns anys, quan va ple­gar, el cas es va repren­dre i va ser jut­jat i con­dem­nat. La justícia va fun­ci­o­nar, sí, però encara va fun­ci­o­nar millor la maquinària encar­re­gada de fer pre­val­dre l'estat per davant de tot. I no cal recor­dar que a Espa­nya el seu cap d'estat és “invi­o­la­ble i irres­pon­sa­ble”. Això passa als estats que ho són però sobre­tot que volen ser-ho. Pot aver­go­nyir els aban­de­rats del dis­curs política­ment cor­recte però la rea­li­tat mos­tra que la cor­rupció es per­se­gueix fins que toca els pilars de l'estat. Clin­ton va ser pro­ces­sat política­ment pel Congrés pel cas Lewinsky, però no per haver rebut fel·laci­ons a la Casa Blanca sinó per haver men­tit. I els EUA con­si­de­ren pri­o­ri­tari fer caure un pre­si­dent men­ti­der abans que man­te­nir-ne un de poc digne pel càrrec. La pre­gunta és: a Cata­lu­nya és pri­o­ritària la cons­trucció de l'estat per davant de qual­se­vol altra cosa? Les supo­sa­des con­seqüències polítiques d'un cas, com el Pujol, que fa 35 anys que s'arros­sega, poden espe­rar 18 mesos? Ha que­dat demos­trat que els pro­gres grecs són grecs abans que pro­gres, i que un cop grecs poden ser pro­gres i fer net amb allò que cal­gui. Però l'experiència també ens diu que la justícia espa­nyola és espa­nyola abans que justa. Només cal ser-ne cons­ci­ents.