Llet sense lactosa

Des de fa un temps als mit­jans de comu­ni­cació hi ha una cam­pa­nya de pro­moció de llet i deri­vats sense lac­tosa d'una sol­vent marca, que ela­bora, entre d'altres, ali­ments fun­ci­o­nals, és a dir, pro­duc­tes que a més d'apor­tar els nutri­ents que els són pro­pis, con­te­nen algun ingre­di­ent que con­tri­bu­eix a pre­ve­nir o trac­tar alguna pato­lo­gia –això inclou iogurts, no només d'aquesta marca, que de manera mode­rada, però ben demos­trada, aju­den a con­tro­lar el coles­te­rol–. L'empresa que fa l'esmen­tada pro­moció ha man­tin­gut al mer­cat uns iogurts que aju­den a con­tro­lar la pressió arte­rial, d'eficàcia també suau però evi­dent, que malau­ra­da­ment no han tin­gut la difusió dels del coles­te­rol, mal­grat que per­me­ten aju­dar a con­tro­lar la hiper­tensió i a reduir o ajor­nar el trac­ta­ment amb fàrmacs.

De pro­duc­tes lac­tis sense lac­tosa fa temps que n'hi ha al mer­cat, i el seus con­su­mi­dors obvis són les per­so­nes real­ment into­le­rants a aquest sucre propi de la llet. La lac­tosa ajuda a absor­bir el calci, és menys dolça que la saca­rosa o sucre cor­rent, i la seva capa­ci­tat d'afa­vo­rir la càries és menor que la de la saca­rosa. La natu­ra­lesa ha estat sàvia en incloure en la llet un sucre ben adi­ent. La incidència d'aquesta into­lerància és diversa segons les carac­terísti­ques genètiques de les pobla­ci­ons. És menys freqüent en els nòrdics, habi­tu­ats ances­tral­ment al con­sum de llet, i es dóna més en el món medi­ter­rani i altres, on la manera tra­di­ci­o­nal de pren­dre pro­duc­tes lac­tis és, pre­fe­rent­ment, en forma de iogurts o for­mat­ges, que són aptes per als que no tole­ren la llet a causa de la lac­tosa.

Aquesta cam­pa­nya té un matís dife­ren­cial res­pecte al que fins ara es feia amb els pro­duc­tes sense lac­tosa. No sem­bla des­ti­nada només a les per­so­nes que clara­ment no la tole­ren i el con­sum de la qual els causa tras­torns diges­tius, fla­tulència i diar­rea, amb la con­següent mal­nu­trició, sinó que també s'ori­enta a aju­dar a tenir una millor digestió, com si beure llet “nor­mal” no fos bo del tot per a la població en gene­ral. Si és així, aquest matís és, com a mínim, dis­cu­ti­ble, i s'emmar­ca­ria en la idea, sense base científica, però avui molt difosa, que després de la lactància no s'ha de beure llet, entre altres coses perquè els ani­mals no ho fan. Els ani­mals, això i mol­tes altres coses, no ho fan perquè no poden, no perquè siguin més “savis” que nosal­tres. Per als humans incor­po­rar llet a la dieta, com també va pas­sar amb la carn, va ser un progrés biològic que va reper­cu­tir en una millora del desen­vo­lu­pa­ment físic i, fins i tot, men­tal. Cal recor­dar, una vegada més, que la natu­ra­lesa, més que sàvia, és dura, i la civi­lit­zació i el desen­vo­lu­pa­ment humà con­sis­tei­xen a modu­lar i superar aquesta duresa sense mal­trac­tar, això sí, la natu­ra­lesa ni dete­ri­o­rar irre­ver­si­ble­ment el medi ambi­ent, perquè hem de reconèixer que el nos­tre món mol­tes vega­des ha anat massa enllà, no usant sinó abu­sant de l'entorn, la qual cosa té reper­cus­si­ons molt nega­ti­ves per al nos­tre futur.

Els que renun­cien a la llet per por de la lac­tosa, quan no està jus­ti­fi­cat, fan el mateix que els que evi­ten inge­rir deri­vats de blat i altres cere­als que con­te­nen glu­ten sense ser celíacs, és a dir, s'ali­men­ten d'una manera que perd vari­e­tat (una de les claus d'una bona ali­men­tació) i que pot ser dese­qui­li­brada sense motiu. Obli­den també que la into­lerància a la lac­tosa no sol ser total, i que si en pres­cin­dei­xen radi­cal­ment aca­ba­ran pro­vo­cant que es perdi la tolerància que els queda. Cap ali­ment és abso­lu­ta­ment neces­sari per a una bona dieta i l'ali­men­tació ha de ser un acte lliure, però evi­tar la llet “nor­mal” quan no cal no millora la nos­tra ali­men­tació. No em pre­o­cupa tant la cam­pa­nya que he esmen­tat com la lec­tura que en pugui fer una soci­e­tat massa hipo­condríaca.