Opinió

Keep calm

Sense Pujol

El catalanisme prefereix indignar-se perquè plou, quan se li pixen a la cara

L'altre dia, men­tre seguia la com­pa­rei­xença de Fran­cesc Cabana a la comissió del cas Pujol, pen­sava en aque­lla pel·lícula del Quen­tin Taran­tino que es diu Maleïts bas­tards. Si l'han vist, recor­din l'escena en la qual un jueu mata un ofi­cial ale­many a cops de bat de beis­bol. El cata­la­nisme és massa sòmines per explo­rar fan­ta­sies catàrti­ques d'aquest cali­bre, pre­fe­reix indig­nar-se perquè plou, quan se li pixen a la cara. I és una llàstima, perquè l'art eleva els sen­ti­ments, en canvi la frus­tració pro­voca res­sen­ti­ment i xaro­nisme. Després d'escol­tar Cabana era impos­si­ble no com­pren­dre el paper que les peti­tes impos­tu­res juga­ran en la pugna entre Madrid i Bar­ce­lona. Pujol i família s'han con­ver­tit en una excusa per­fecta perquè tot­hom pugui dis­fres­sar d'indig­nació moral les seves ambi­ci­ons més fos­ques. Ter­tu­li­ans, dipu­tats i escrip­tors cre­uen que mar­quen distàncies amb l'expre­si­dent i en rea­li­tat només demos­tren fins a quin punt en depe­nen. Ara es veu fins a quin punt Pujol evi­tava el con­flicte polític directe i des­car­nat. En el fons, Cata­lu­nya no sap encara viure sense l'expre­si­dent –i tam­poc no en sap l'Espa­nya autonòmica–. Sense Pujol seria massa evi­dent que la raó d'estat fa rodo­lar alguns dia­ris i par­tits pel pen­dent del cinisme. Sense Pujol, la Colau i la Uba­sart no podrien pro­me­tre refor­mes que no tin­dran mit­jans per acom­plir sense la inde­pendència. Sense Pujol, les tàcti­ques del PP i de Ciu­ta­dans recor­da­rien massa les que Espa­nya ha por­tat a terme els últims segles. Mas també neces­sita Pujol per enver­nis­sar la seva recu­lada del 9-N amb la causa de la rege­ne­ració. I com s'ho faria ERC per mar­car per­fil davant de CiU si Pujol no marqués una fron­tera “ètica”? Par­lem dels diners de Pujol per no par­lar dels diners i de la democràcia que ens roba Espa­nya. El senyor Cabana hau­ria d'haver decla­rat que no diria ni un sol mot sobre el murri del Pujol fins que no es pugui cele­brar un referèndum o el poble català no pugui jut­jar Sánchez-Camacho i Albert Rivera per col·labo­ra­ci­o­nisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.