Pans i peixos

Cata­lu­nya té la sort de tenir, de cap a cap del país, un bast patri­moni històric i arqui­tectònic. L'únic pro­blema és con­ser­var-lo, sobre­tot el que està expo­sat a sol i serena. Poder man­te­nir san­tu­a­ris, rec­to­ries i esglésies quan les mis­ses no arri­ben és un mira­cle que es con­fia a les admi­nis­tra­ci­ons i a les sub­ven­ci­ons o fons públics, ja siguin euro­peus, cata­lans o locals. Per això l'existència de pro­gra­mes com ara l'1% Cul­tu­ral són una benau­rança, tot i que cada dia sigui més escàs perquè ara no es fan grans obres, ni als ulls de Déu ni de ningú. Amb bon cri­teri, doncs, l'Incasòl està pri­o­rit­zant les actu­a­ci­ons que tenen un cofi­nançament amb data de cadu­ci­tat, perquè és clar, els pans i els pei­xos al final són els que són.