Catalunya té la sort de tenir, de cap a cap del país, un bast patrimoni històric i arquitectònic. L'únic problema és conservar-lo, sobretot el que està exposat a sol i serena. Poder mantenir santuaris, rectories i esglésies quan les misses no arriben és un miracle que es confia a les administracions i a les subvencions o fons públics, ja siguin europeus, catalans o locals. Per això l'existència de programes com ara l'1% Cultural són una benaurança, tot i que cada dia sigui més escàs perquè ara no es fan grans obres, ni als ulls de Déu ni de ningú. Amb bon criteri, doncs, l'Incasòl està prioritzant les actuacions que tenen un cofinançament amb data de caducitat, perquè és clar, els pans i els peixos al final són els que són.