En Bertu

Hi ha un altíssim per­cen­tatge de pos­si­bi­li­tats que a l'Albert Rivera algú alguna vegada li hagi dit o li con­tinuï dient encara Bertu. No seria estrany. És tan­tes coses al mateix temps, l'Albert! És català, sí. I també, espa­nyol. I encara, és euro­peu, i un ciu­tadà més d'Occi­dent, i, per des­comp­tat, un ciu­tadà del món, i no hi ha perill que d'ell algú se li acu­deixi dir que aca­ba­ran expul­sant-lo de la galàxia. No. Com a molt, d'Anda­lu­sia, ell que ho vol ser tot. Aquests dies, ha anat fent bolos a Anda­lu­sia perquè estava cen­trat en la cam­pa­nya d'un par­tit que va començar dient-se Ciu­ta­dans i que ara es diu, cada cop més, Ciu­da­da­nos. ¿Per quan el Citi­zens, esti­mat Albert? De moment, però, ofi­ci­al­ment ell encara és només l'Albert. Segur també que algu­nes vega­des algú li ha dit Don Alberto. M'ho han dit a mi, que sóc bas­tan­tes menys coses que ell! Ben entès: no Don Alberto, sinó Don Javier. Així. Com si vingués d'una hidalguía amb arrels cas­te­lla­nes. Dei­xem-ho córrer. A ell, hi ha un altíssim per­cen­tatge de pos­si­bi­li­tats també que alguna vegada algú li hagi dit Àlbert. No ho sé. Pot­ser algun cop que ha anat, com si diguéssim, més cap a Europa. Pot­ser una nit de copes en un local de la costa. Vés a saber. Hi ha tants de llocs on algú li pot haver dit Àlbert, pro­nun­ciat a l'anglesa. És per això que hi poso accent encara que l'anglès, d'accents, no en tin­gui. Què deu haver dit, lla­vors, ell? ¿S'ha girat i ha con­tes­tat sense fer cas de com l'han bate­jat? ¿Ha fet saber que ell es diu Albert i no Àlbert perquè és així com ho diuen tra­di­ci­o­nal­ment a la Gar­riga? No ho sabem. Hi ha tants mis­te­ris a la vida de l'Albert Rivera! Però avui que sem­bla que tri­om­farà a Anda­lu­sia comença a ser urgent que ens els resol­gui. Vinga, Albert! Il·lumina'ns! Que això no ens ho has expli­cat a cap de les entre­vis­tes que t'han fet els d'Espa­nya! Jo diria que no fa pas com en Carod, que un dia, aixe­cant la cara, mar­cant pit i ense­nyant-nos la nou del coll, es va emple­nar de valor i va dir públi­ca­ment que ell es diu Josep-Lluís aquí i a la Xina i, si convé, al Japó. Sí, no li va anar gaire bé, a en Carod, això d'expli­car des de la tele que era tan poques coses.
En Rivera, en canvi, n'és mol­tes més. Juga les par­ti­des car­re­gat de car­tes. Com els fede­ra­lis­tes, com els qua­tre que que­den al PSC, com els que tenen el mànec de la pae­lla d'Ini­ci­a­tiva i –que em per­doni– com el gos de casa. “No per tu, sinó pel pa, mou la seva cua el ca”, diu en Cels Gomis que es deia a Cata­lu­nya fa cent anys. Doncs això. Deu ser pel pa. I així anar fent, que la cam­pa­nya anda­lusa ha estat llarga i el dia del vot, molt més breu.