En Bertu

Hi ha un altíssim percentatge de possibilitats que a l'Albert Rivera algú alguna vegada li hagi dit o li continuï dient encara Bertu. No seria estrany. És tantes coses al mateix temps, l'Albert! És català, sí. I també, espanyol. I encara, és europeu, i un ciutadà més d'Occident, i, per descomptat, un ciutadà del món, i no hi ha perill que d'ell algú se li acudeixi dir que acabaran expulsant-lo de la galàxia. No. Com a molt, d'Andalusia, ell que ho vol ser tot. Aquests dies, ha anat fent bolos a Andalusia perquè estava centrat en la campanya d'un partit que va començar dient-se Ciutadans i que ara es diu, cada cop més, Ciudadanos. ¿Per quan el Citizens, estimat Albert? De moment, però, oficialment ell encara és només l'Albert. Segur també que algunes vegades algú li ha dit Don Alberto. M'ho han dit a mi, que sóc bastantes menys coses que ell! Ben entès: no Don Alberto, sinó Don Javier. Així. Com si vingués d'una hidalguía amb arrels castellanes. Deixem-ho córrer. A ell, hi ha un altíssim percentatge de possibilitats també que alguna vegada algú li hagi dit Àlbert. No ho sé. Potser algun cop que ha anat, com si diguéssim, més cap a Europa. Potser una nit de copes en un local de la costa. Vés a saber. Hi ha tants de llocs on algú li pot haver dit Àlbert, pronunciat a l'anglesa. És per això que hi poso accent encara que l'anglès, d'accents, no en tingui. Què deu haver dit, llavors, ell? ¿S'ha girat i ha contestat sense fer cas de com l'han batejat? ¿Ha fet saber que ell es diu Albert i no Àlbert perquè és així com ho diuen tradicionalment a la Garriga? No ho sabem. Hi ha tants misteris a la vida de l'Albert Rivera! Però avui que sembla que triomfarà a Andalusia comença a ser urgent que ens els resolgui. Vinga, Albert! Il·lumina'ns! Que això no ens ho has explicat a cap de les entrevistes que t'han fet els d'Espanya! Jo diria que no fa pas com en Carod, que un dia, aixecant la cara, marcant pit i ensenyant-nos la nou del coll, es va emplenar de valor i va dir públicament que ell es diu Josep-Lluís aquí i a la Xina i, si convé, al Japó. Sí, no li va anar gaire bé, a en Carod, això d'explicar des de la tele que era tan poques coses.
En Rivera, en canvi, n'és moltes més. Juga les partides carregat de cartes. Com els federalistes, com els quatre que queden al PSC, com els que tenen el mànec de la paella d'Iniciativa i –que em perdoni– com el gos de casa. “No per tu, sinó pel pa, mou la seva cua el ca”, diu en Cels Gomis que es deia a Catalunya fa cent anys. Doncs això. Deu ser pel pa. I així anar fent, que la campanya andalusa ha estat llarga i el dia del vot, molt més breu.