Opinió

De set en set

Fustigador

Pot sorprendre els lectors joves que els diaris anomenessin “abstención de usuarios” la vaga de tramvies del 1951. Usaven aquest eufemisme pressionats per la censura. Ho comentàrem dimarts passat, en el Col·legi de Periodistes, durant la presentació del llibre La Barcelona dels tramvies i altres textos. Aplega escrits publicats i inèdits de Nèstor Luján. És una obra que tant els seus curadors i prologuistes –Jordi Amat i Agustí Pons– com l'editorial Meteora –amb el suport de l'Ajuntament barceloní– han enllestit amb sensibilitat i talent d'orfebres. Han posat a l'abast del públic d'avui aportacions de Luján a un periodisme de denúncia exercit amb coratge en les condicions inclements que el franquisme imposava a la premsa. Ell era llavors un jove periodista que des de Destino fustigava les autoritats municipals, un dels primers flancs dèbils del règim.

La guspira que va encendre els ànims de les classes populars, que es mobilitzaven per primer cop des del 1939, fou un augment del preu dels bitllets de tramvia que agreujava la indignació ciutadana contra un servei de transport públic nefast. Va circular la consigna d'anar tothom a peu a la feina. Alguns tramvies, que circulaven buits, foren apedregats. Hi hagué càrregues policials i detencions d'activistes. El govern es va veure forçat a abaixar les tarifes i a destituir les primeres autoritats de Barcelona.

Tal com sostenen Amat i Pons en aquest llibre, els articles que Luján publicava de feia temps contra la companyia de tramvies contribuïren que s'incorporés a la protesta bona part de les classes mitjanes que llegien aquell setmanari, succedani de la premsa liberal catalana d'abans de la guerra. Era una primera fita de l'incipient periodisme fustigador de la postguerra. Un altre periodista, Luis Marsillach, fou castigat, dos anys després, per un article en què denunciava el pèssim estat dels pisos del barri de Verdún on el governador Acedo Colunga entaforava famílies pobres foragitades de les barraques. No eren episodis menors. Eren bretxes en el mur de silenci i resignació que havia aixecat la dictadura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.