Doblegar Catalunya

Doble­gar Cata­lu­nya, der­ro­tar Cata­lu­nya, anor­rear Cata­lu­nya; és el pri­mer objec­tiu de l'Íbex 35 espa­nyolíssim, a través del seu braç polític exe­cu­tor: Ciu­ta­dans. Per altra banda, a Anda­lu­sia s'ha vist clara­ment que l'opció teòrica­ment rup­tu­rista de Pode­mos encara està molt verda i, a més, no és de fiar. El bipar­ti­disme al gran sud hispànic encara és molt fort. En qual­se­vol cas, es posa de mani­fest que aquí l'única rup­tura de debò, la veri­ta­ble sac­se­jada política de l'Estat espa­nyol és la inde­pendència de Cata­lu­nya. Per aquesta raó, els autèntics poders fàctics (molts dels quals fan fàstic) pre­te­nen doble­gar Cata­lu­nya per tal que es vegi obli­gada a adme­tre la seva der­rota: el seu ani­hi­la­ment total.

No hi ha dubte que davant dels esde­ve­ni­ments tan durs que se suc­ce­ei­xen, la data del 27-S adqui­reix més importància i rellevància que mai. També cal dir que la feblesa cata­lana con­ti­nua pro­vo­cant ensurts. Els par­tits polítics cata­lans que han de por­tar l'ini­ci­a­tiva con­ti­nuen fent un paper ben galdós i la gent, la soci­e­tat civil, dóna mos­tres d'estar exhausta. Ara s'està pro­duint l'autèntic can­sa­ment del cata­la­nisme. Però el movi­ment cata­la­nista/sobi­ra­nista/inde­pen­den­tista no es pot atu­rar de cap de les mane­res perquè, tal com diu molt bé l'escrip­tor gallec d'ori­gen cas­tellà, Suso del Toro, els cas­te­llans, l'Estat espa­nyol, no tin­dran pie­tat de nosal­tres. La teo­ria de l'escrip­tor gallec és total­ment ver­sem­blant, ja s'està posant en marxa: la der­rota de Cata­lu­nya es pretén per asfíxia, i la durada del com­bat està cal­cu­lada: menys d'un any. I no ens enga­nyem, aquest és un objec­tiu de la pràctica tota­li­tat de les for­ces polítiques espa­nyo­les, de dins i de fora, del Par­la­ment espa­nyol. S'han vis­cut uns anys molt inten­sos, 2012, 2013 i 2014, que han espan­tat els amos d'Espa­nya. Pot­ser l'error dels cata­lans ha estat que cal­dria haver fet pos­si­ble una DUI, i que s'iniciés de debò un procés de nego­ci­ació tri­par­tit (Bar­ce­lona-Madrid-Brus­sel·les). Ara ja només tenim una opor­tu­ni­tat: el 27-S, i pel mig, les muni­ci­pals. Ara tot Cata­lu­nya ha de ser cons­ci­ent que si no avan­cem de debò serem der­ro­tats sense pal·lia­tius; i això impli­ca­ria que­dar-nos sense res; és a dir, que la minsa auto­no­mia que tenim actu­al­ment podria ser com­ple­ta­ment anul·lada per la rea­li­tat dels fets. No ens podem dei­xar doble­gar: Hem de tre­ba­llar amb fer­mesa per fer pos­si­ble un 27-S autènti­ca­ment sobirà i alli­be­ra­dor. Cata­lu­nya ha de treure el seu nervi i tirar enda­vant amb dig­ni­tat.