El dret a badar

Fa anys, a la revista Pers­pec­tiva esco­lar, jo defen­sava el dret de les cri­a­tu­res esco­la­rit­za­des a badar. No ente­nia la dèria dels pares per ocu­par els hora­ris dels infants a par­tir de les cinc de la tarda, amb cur­sos de tot: de música, d'anglès, de tre­balls manu­als, etc. Com que de menut jo havia estat un badoc de manual –“Nani, no badis!”, can­ta­ven les parets dels llocs que freqüentava–, i com que m'ho havia pas­sat tan bé badant, em negui­te­java veure com aque­lles per­so­ne­tes eixe­ri­des, en nom del plus de deure impo­sat, s'ana­ven emmus­teint. Pares com cal, i peda­gogs com cal, i auto­ri­tats de tots els rams –de terra, mar i aire– em volien esca­nyar: “d'això es tracta, mala peça: que apren­guin, des de menuts, a apro­fi­tar el temps”. Ho he recor­dat perquè a Madrid impar­teixo un curs de lite­ra­tura cata­lana. Tot comen­tant Dic­ci­o­nari per a oci­o­sos, de Joan Fus­ter, em vaig atu­rar en el comen­tari al terme francès Flâner. El debat, sucós, va girar a l'entorn de com apren­dre a viure, més enllà de la feina; és a dir: en temps de jubi­lació. I com apren­dre a assa­bo­rir colors, ins­tants, mati­sos, capa­ci­tat de pre­gun­tar i de dub­tar i d'espe­rar. El debat ens va dur al comen­tari sobre una doble ocu­pació del temps: la de tor­nar-nos addic­tes a les tertúlies de ràdio o de tele­visió o la de recu­pe­rar el temps apre­nent... sabers que ja mai no serien cur­ri­cu­lars: revi­si­tar racons de la ciu­tat i del camp, expo­si­ci­ons d'art, cur­sos de música clàssica, d'expressió plàstica, hores de bar, lec­tura de tot allò que o no havíem lle­git o que valia la pena lle­gir. Com que he estat del ram, em con­fesso cul­pa­ble d'haver mili­tat tants anys en els ren­gles dels con­ter­tu­li­ans: de cop t'ado­nes que elles i ells, en els dits mass media, tenen èxit perquè qui els escolta s'adona que són molt menys ases, sense cobrar, que no pas el que pon­ti­fica, sap de tot i sem­pre, ho repinta tot amb dosis de prèdiques morals. Prou! Com que la pri­ma­vera, i després la tar­dor, seran esta­ci­ons con­ta­mi­na­des pels debats elec­to­rals, una reco­ma­nació: la llista de clàssics que no heu lle­git o escol­tat. Enri­qui­reu el clima de la nos­tra petita pàtria. I us sen­ti­reu més lliu­res, a l'hora de votar.