Administració o govern local?
Repetim insistentment que els reptes socials, econòmics i ambientals del segle XXI només poden ser interpretats i abordats des de l'escala global. I és cert. Però també és cert que, mentre esperem reaccions globals fins ara inexistents, les respostes locals han assumit una creixent importància. Els ajuntaments no poden, òbviament, transformar el món; però sí poden incidir significativament en la qualitat de les persones que l'habiten. D'aquí la importància de les properes eleccions municipals.
Tanmateix, quan pensem en els nostres ajuntaments podem fer-ho a través de dos models. En primer lloc, usant el mite d'allò que vam anomenar l'ajuntament-empresa, algunes veus reclamen que les administracions locals facin allò que els pertoca amb els mínims costos i la màxima eficiència. Portant aquest argument al límit, més que eleccions i polítics locals, allò que necessitem és una clara delegació de competències i gestors professionals que les executin. La política, ja de per si prou desacreditada, és del tot sobrera en una institució que hauria de limitar-se a comportar-se com una màquina ben greixada. La recentment aprovada llei de racionalització i sostenibilitat local (LRSAL) ha apostat decididament per aquest model, prioritzant l'equilibri financer i proposant mesures tan populars com, per exemple, reduir el nombre de polítics locals.
En segon lloc, altres veus consideren que els ajuntaments, en tant que governs locals, són espais de decisió des dels quals impulsar polítiques públiques destinades a promoure la cohesió social, el creixement econòmic, la solidesa educativa o la qualitat democràtica. Els ajuntaments, per tant, fan política i, consegüentment, necessiten polítics que governin. I no només professionals que gestionin. Els nostres consistoris no només han de ser músculs executors ben modelats sinó, sobretot, cervells que prenguin decisions intel·ligents. És a dir, requerim governants que, des del coneixement i la sensibilitat que només atorga la proximitat, dissenyin aquelles polítiques públiques que necessita cada comunitat i les persones que en formen part.
Amb la perspectiva d'aquests dos models, ¿què preferim? ¿Una administració local eficientista o un govern local polititzat? L'opció eficientista té avantatges (racionalitat, ordre, garanties) i inconvenients (rigidesa, distància, homogeneïtat). De forma gairebé simètrica, també l'opció polititzadora presenta avantatges (flexibilitat, sensibilitat davant la diversitat, capacitat d'innovació) i inconvenients (irracionalitat, imprevisibilitat, risc). Més enllà de les valoracions detallades, cal reconèixer que l'opció eficientista s'adequa millor a uns temps de descrèdit de la política. Al meu parer, però, ens equivoquem greument, ja que allò que avui –en un context canviant i volàtil– més necessitem no és racionalitat sinó flexibilitat, no és seguretat sinó innovació, no és uniformitat sinó adaptabilitat, no és ordre sinó imaginació i no és, en definitiva, múscul administratiu sinó intel·ligència política.
A la pregunta sobre per què necessitem ajuntaments, Jeremy Bentham, a finals del s. XVIII, responia en termes eficientistes: els ajuntaments existeixen perquè milloren la prestació dels serveis públics. Pocs anys més tard, Alexis de Tocqueville oferia una resposta alternativa: els ajuntaments existeixen perquè milloren la democràcia. Jo, que gairebé sempre estic en minoria, sóc més de Tocqueville que de Bentham.
