Opinió

La passió de Maria

Una lectura d'impacte, quan l'autor irlandès juga amb el fracàs de la Passió i els sentiments d'una mare que no entén gaire res del que està passant al seu entorn

“Recordo massa coses; sóc com l'aire en un dia de calma, quan es conté sense dei­xar esca­par res. Tal com el món conté l'alè, jo retinc la memòria” i, mal­grat tot, ella creu que: “He som­niat que hi vaig ser. He som­niat que sos­te­nia el meu fill ren­dit entre els meus braços, tot ensan­go­nat”, doncs: “Ho he som­niat. Tot això és fàcil d'ima­gi­nar. El que és ini­ma­gi­na­ble és el que va pas­sar real­ment.” Ho diu Maria, aque­lla anci­ana pagana que viu reclosa a Efes, sot­mesa a la tor­tura dels records, men­tre es recon­forta entre les parets del tem­ple de la deessa Àrte­mis, una de les divi­ni­tats més vene­ra­des del món antic tot i la seva ambi­valència, o gràcies a ella, de pro­tec­tora de la cas­te­dat (Delos) i advo­cada de la fecun­di­tat (Efes).

L'escrip­tor irlandès Colm Tóibín és un ena­mo­rat de Cata­lu­nya, d'aquest país que es mou entre el bro­git de les grans ciu­tats i el soroll del silenci de molts racons obli­dats en la nos­tra geo­gra­fia. I és a Far­rera, el quasi des­ha­bi­tat llo­ga­ret situat als con­tra­forts del Mon­tes­clado, en la impre­cisa fron­tera amb Andorra, on Tóibín manté una residència recu­pe­rada d'un antic casa­lot i hi passa tem­po­ra­des. Far­rera, de pujat regust medi­e­val, és con­si­de­rat un dels pobles més vells de Cata­lu­nya, amb parets de pedra seca i qua­tre fanals de tènue llu­minària. Un àmbit on l'autor podia ima­gi­nar sense gaire esforç “la sole­dat de Nat­za­ret” i escriure l'esbós d'El tes­ta­ment de Maria (Ara Lli­bres, 2014), una de les seves grans obres, mal­grat que només tin­gui 118 pàgines en l'edició cata­lana.

‘El tes­ta­ment' és una obra breu, que exi­geix poques hores de lec­tura, i que vaig tenir el plaer de lle­gir ara fa un any, per la Set­mana Santa, pre­ci­sa­ment en una jor­nada plu­josa, a la mateixa Far­rera. Tal­ment, una lec­tura d'impacte, quan l'autor irlandès juga amb el fracàs de la Passió i els sen­ti­ments d'una mare que no entén gaire res del que està pas­sant al seu entorn. Maria observa i dubta. Se sent uti­lit­zada pels qui també uti­lit­za­ren el seu fill per fer-ne un cab­dill o una icona. “Vull que el que va pas­sar no hagi pas­sat; que els fets hagues­sin pres un altre rumb”, exclama en la sole­dat. I se sent cul­pa­ble d'haver aban­do­nat el fill, pot­ser quan ell més la neces­si­tava.

En un any, l'obra de Tóibín ha tin­gut un llarg recor­re­gut. Agustí Villa­ronga n'ha diri­git una versió escènica, amb una impres­si­o­nant Blanca Por­ti­llo aguan­tant un monòleg de setanta-cinc minuts. Amb molta força inter­pre­ta­tiva, Por­ti­llo mos­tra la figura des­con­cer­tada d'una dona que fa seu el dolor del fill i que no pot enten­dre l'anunci d'un món nou basat en el suplici de la creu. I, en la fugida de Maria, Blanca Por­ti­llo s'iden­ti­fica amb ella quan exclama “Maria i jo vam com­par­tir un somni... totes dues vam som­niar que el meu fill tor­nava a la vida.” Durant divuit dies de març, El tes­ta­ment, en versió cas­te­llana, ha estat al Tea­tre Lliure bar­ce­loní.

Per com­ple­men­tar-ho, Xavier Antich i Armand Puig han escrit dos arti­cles com­ple­men­ta­ris de la fabu­lació de Tóibín i jo he tor­nat a lle­gir la versió cata­lana del lli­bre, que encara he tro­bat més pode­rosa. Després, fent cas del teòleg, l'eterna pre­gunta: què va pas­sar en rea­li­tat?

Tal­ment, Tóibín, Villa­ronga, Antich, Puig, i fins i tot l'expres­siva Por­ti­llo, par­len de l'experiència humana de Maria, una dona que només apa­reix com una ombra als Evan­ge­lis canònics –una ombra sem­pre pre­sent, tot sigui dit–, però que manté tot el dra­ma­tisme d'una Passió que com­par­teix amb el fill humà, revo­lu­ci­o­nari, històric i trans­gres­sor, però a la vegada por­ta­dor d'un mis­satge que ha mar­cat la huma­ni­tat durant dos mil anys de història del cris­ti­a­nisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia