Llegim per viure

Diuen que llegir ens fa més lliures i en termes generals és així. Quan davant una sèrie de dades textuals un pren una decisió i vol estar segur que aquesta no està condicionada pel que li diuen els altres, aleshores és quan ha de saber interpretar correctament el missatge que haurà llegit.

Però ¿què vol dir llegir, i per a què serveix? Llegir és un hàbit més en les cultures alfabetitzades, com ho és també nedar, córrer, parlar, escriure, escoltar, veure una pel·lícula... Llegir, doncs, és saber descodificar un text escrit; és, doncs, saber-lo entendre, sempre que aquest text estigui ben redactat, i això vol dir que l'autor ha codificat les idees amb un estil que a l'era de la internet de les coses podríem qualificar d'amigable.

Al segle XXI la diversitat de textos és ben notòria a la cultura occidental: article d'opinió, editorial, carta, reportatge, notícia, entrevista; conte, novel·la, teatre, poesia; missatge de mòbil, correu electrònic, text web... són només alguns dels exemples que tenim a l'abast. El gènere poètic, però, és probablement el registre que més trenca les estructures sintàctiques convencionals, perquè l'objectiu del poeta –com també del prosista– és suggerir, no pas dir, és esmicolar el pensament lineal, és revolucionar l'esperit més metòdic, és transgredir les normes. Llegim poesia amb ulleres de sol, perquè els jocs de paraules, les imatges, les metàfores no ens danyin el nostre sistema de descodificació més habitual.

Quan llegim desgranem per comprendre la suma de significats que ens arriben al cervell, una suma que no és pas lineal sinó concèntrica, on les idees es van agrupant, interconnectant, per configurar un univers semàntic a partir del qual, després, generem opinió.

¿I quina relació té l'hàbit de llegir amb l'hàbit de nedar o de córrer, per exemple (a part de la necessària combinació d'exercitar cos i ment)? Doncs una de tan simple com aplicar-hi la disciplina com a component fonamental per a la creativitat. Pot semblar paradoxal que fem servir rutines per ser creatius, però són recursos bàsics si després volem ser plenament autònoms i lliures. Quan correm una cursa de muntanya ho podem fer de dues maneres: la primera opció és patint tota l'estona i la segona gaudint de totes les sinuositats del recorregut (corriols, pistes, vegetació, animals, climatologia...).

Per arribar a la segona opció, ens cal molt d'entrenament, i amb la lectura ens passa el mateix. Necessitem entrenar-nos, i per justificar aquest exercici, que hauria de ser diari, hem de saber quins beneficis ens aporta l'acte de llegir. Podem enumerar els bàsics: augmentem el vocabulari personal, ens expressem millor, entenem missatges més complexos, activem la reflexió i la concentració, ampliem el nostre camp de coneixements..., i decidim perquè som més lliures.

Afegim-hi també altres beneficis, com ara la força imaginativa de poder transportar-nos a països exòtics i llunyans, endinsar-nos en una aventura i ser-ne els protagonistes, o també valorar un projecte d'una empresa i poder fer-ne un informe, o gaudir d'un nivell excel·lent d'abstracció o de síntesi que ens permetrà optimitzar els recursos per als nostres objectius empresarials o de negoci.

Llegir no tan sols ens fa més lliures i més autònoms, sinó que ens fa sentir vius, i aquest acte tan noble el podem fer de dues maneres: trepitjant els més febles o defensant-los de totes les injustícies socials. Jo sempre optaré per la segona opció, perquè llegir hauria de ser sinònim de viure solidàriament.