No el conec

La llista del PSC a Ogassa té dues pecu­li­a­ri­tats: la llista del PSC no porta el nom del PSC i la seva cap de llista no és d'Ogassa. La can­di­da­tura es diu Inde­pen­dents d'Ogassa-Can­di­da­tura de Progrés i només hi ha una única can­di­data: Aroa Arauzo Pérez, de Bada­lona. Con­cre­ta­ment és la secretària de comu­ni­cació del PSC de Bada­lona i mem­bre de l'exe­cu­tiva de la fede­ració del PSC no del Ripollès sinó del Bar­ce­lonès Nord. L'Aroa Arauzo té un altre càrrec que fa més sur­re­a­lista el cas: és secretària de par­ti­ci­pació i qua­li­tat democràtica del PSC. Cal lle­gir dos cops el càrrec perquè a pri­mer cop de vista pot sem­blar “quan­ti­tat democràtica”, és a dir, que pre­val­gui el nom­bre de llis­tes i no pas si la can­di­data està arre­lada al muni­cipi pel qual es pre­senta. Aquest ves­pre el món de la ràdio home­natja Jaume Nolla, i avui rebrà el premi Ràdio Asso­ci­ació 2015 al millor pro­fes­si­o­nal. Ell és el res­pon­sa­ble que el senyor Mar­cel·lí sigui aquell ama­ble excon­serge de Cata­lu­nya Ràdio que un bon dia es va colar al pro­grama del Clapés i les tar­des de ràdio van can­viar per sem­pre. Ara a RAC1, el senyor Mar­cel·lí Vir­gili con­ti­nua sent aquell vell ron­di­naire que qüesti­ona tot allò que des­til·la moder­ni­tat. Una de les seves fra­ses més emblemàtiques és “no el conec”, una expressió que fa ser­vir quan al pro­grama sur­ten noms com Kim Kar­das­hian, Cold­play o Ianis Varu­fakis i que, cada cop que la fa ser­vir, sem­pre acon­se­gueix arren­car-nos un som­riure. De senyors Mar­cel·lí n'hi ha molts a Cata­lu­nya. Solen por­tar bastó, pre­nen la fresca a la vorera amb la cadira de casa, es conei­xen les fra­ses fetes del cos­tu­mari i ho saben tot del seu poble. Aquests dies me'ls ima­gino par­lant de les muni­ci­pals. I quan a Gòsol, al Ber­guedà, els diuen que el can­di­dat del PP es diu Jorge Agustín Por­que­ras, el senyor Mar­cel·lí mus­sita: “No el conec.” Cosa molt lògica tenint en compte que viu a Fraga.