Qualitat contra quantitat

Més de 200.000 visi­tants, 164 pro­jec­tes flo­rals, 134 espais d'expo­sició, prop de 1.000 volun­ta­ris... Aques­tes són només algu­nes de les xifres que mou l'expo­sició Girona, Temps de Flors, que avui estrena la 60a edició que durarà fins al dia 17. Una expo­sició que des de fa anys té l'èxit asse­gu­rat mal­grat el ball de xifres que l'ha acom­pa­nyat. No fa gai­res anys es va pro­duir una polèmica política, i també mediàtica, sobre el nom­bre de visi­tants que rebia Girona durant l'expo­sició. Fins aquell moment s'havia ins­tal·lat en l'ima­gi­nari polític que pas­sa­ven per la ciu­tat ni més ni menys que 500.000 per­so­nes. I aquesta xifra s'anava actu­a­lit­zant com aquell que actu­a­litza l'IPC, visi­tant amunt, visi­tant avall. Fins que es va començar a qüesti­o­nar aquesta xifra reduint-la con­si­de­ra­ble­ment. La polèmica estava ser­vida. En aquell moment ningú no va poder demos­trar fefa­ent­ment d'on sor­tien els números, però tot indi­cava que s'havien inflat. I el temps ha demos­trat que així va ser, quan ara mateix dife­rents estu­dis, com un de la Uni­ver­si­tat de Girona, situen la xifra en unes 200.000 per­so­nes. I així, amb una decisió gai­rebé salomònica i eli­mi­nant d'una ram­pe­llada 300.000 visi­tants, es va tan­car la polèmica. És clar que no calen gai­res estu­dis per com­pro­var que Temps de Flors és un èxit, i que l'impacte econòmic sobre la ciu­tat és con­si­de­ra­ble, 900.000 euros dia­ris, com també demos­trava l'estudi de la UdG. Tant és si hi pas­sa­ven 500.000 per­so­nes, que s'ha vist que no, com 200.000. No ha de ser una car­rera per la quan­ti­tat, sinó per la qua­li­tat. I això, els res­pon­sa­bles de l'expo­sició ho garan­tei­xen amb la capa­ci­tat d'evo­lució, reno­vació, actu­a­lit­zació i moder­nit­zació que demos­tren any rere any amb la incor­po­ració de nous espais, nous hora­ris, noves acti­vi­tats paral·leles... Amb tot això i amb uns car­rers plens a ves­sar, és evi­dent que entrar en una espi­ral de xifres era absurd. Però encara es ten­deix a obses­si­o­nar-se pels números. Cada edició de cada acti­vi­tat, sigui la que sigui, ha de posar sobre la taula xifres més altes que l'ante­rior, sense pen­sar que pot­ser algun dia s'hi hau­ria de posar atu­ra­dor. O és que les ciu­tats, els monu­ments, els hotels, els res­tau­rants, els museus i els pave­llons tenen una capa­ci­tat il·limi­tada? No. Doncs, no cal morir d'èxit, sinó man­te­nir i apos­tar per la qua­li­tat per sobre de la quan­ti­tat.