Surt el sol

Tre­ba­llar de mati­nada en una planta 15 al mig de la Dia­go­nal et per­met veure sor­ti­des de sol espec­ta­cu­lars. L'altre dia n'hi va haver una que era per­fecta. El sol sor­tia per dar­rere de la Sagrada Família i totes les tona­li­tats impreg­na­ven l'estampa, des del blau encara noc­turn fins al futur taronja matutí. I vaig pen­sar: “És un matí molt bonic. Però segur que el Duran i Lleida li troba algun defecte. No sé quin, però segur que l'hi troba.” I això dins de la meva malal­tia –poli­ti­qui­tis– em va por­tar a pen­sar com inter­pre­ta­rien aquell cel tan serè alguns dels nos­tres gurus. És un matí preciós, deu reconèixer Ada Colau en pri­vat, però no ho pot dir en veu alta perquè ho ha de sot­me­tre a referèndum per no haver-se de mullar i CiU caca. A Con­vergència estan pen­dents de dues coses: de si la sor­tida de sol es reflec­teix a les enques­tes com un èxit de Mas i si a Dina­marca ja han vist com de macos són els trencs d'alba al futur nou estat d'Europa. Una sor­tida de sol insu­pe­ra­ble, pen­sa­rien des del PP, però que consti que: a) el cel és més net a Bada­lona i b) és gràcies a Mari­ano Rajoy perquè Zapa­tero va dei­xar un cel en ban­car­rota. Els soci­a­lis­tes també el tro­ben bonic, el matí, però amb un matís: per a ells el sol no surt ben bé per la Sagrada Família sinó per Nou Bar­ris i Santa Coloma, les dues vacu­nes con­tra el cre­pus­cle del PSC. Esquerra Repu­bli­cana con­si­dera que l'albada és bella però pen­sen que dos sols escal­fa­rien més per sepa­rat que no pas un de sol. Pablo Igle­sias pensa que el sol, igual que la immersió, ha estat un èxit però ara cal supri­mir-lo perquè l'astre bri­lla des d'abans del 1978. Per la CUP, la sor­tida de sol és, mal­grat les mul­ti­na­ci­o­nals, immi­llo­ra­ble. Només una cosa: que el sol sigui mas­culí i la lluna femení és un greuge de gènere i per això a les assem­blees ja s'hi refe­rei­xen com la sola. I l'Albert Rivera? El líder de Ciu­ta­dans no ha pogut veure com sor­tia el sol. Era en un plató i s'ho ha per­dut.