Otegi

“Què pot justificar el rebuig als desitjos de pau? La venjança? La venjança mai ha deixat construir res, i només manté l'odi de tots. Els governs espanyol i francès han d'escoltar la voluntat de pau (al País Basc). Ells en són actors i haurien d'esdevenir els facilitadors.”

Aquestes paraules, incloses dins d'un article molt crític amb la gestió que ha fet el govern francès i, sobretot, l'espanyol, de l'abandonament de la violència per part d'ETA, no les ha escrit cap militant de l'esquerra abertzale. Tampoc cap dirigent d'una organització revolucionària. L'autor d'aquesta reflexió, publicada al diari francès Libération fa pocs dies, és Raymond Kendall, secretari general de la Interpol del 1985 fins al 2000 i actualment secretari general d'honor d'aquesta organització de coordinació policial a àmbit internacional.

Fa més de cinc anys que ETA no ha fet cap atemptat. I prop de 4 des del comunicat que va oficialitzar el cessament de totes les seves accions armades. Però, ves per on, el principal arquitecte d'haver fet possible el final de més de mig segle de violència política continua tancat en una cel·la del penal de Logronyo. Segons l'Audiencia Nacional, Otegi i els seus companys van intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint les instruccions d'ETA. Així doncs, els principals artífexs de la pau al País Basc són condemnats per estar al servei d'una violència que ells han ajudat a fer desaparèixer. Justícia Made in Spain, sens dubte.

Aquests dies ha començat una campanya internacional per exigir la llibertat d'Otegi, “l'home que es va arriscar per la pau i la democràcia i que va apostar per la paraula quan semblava que ningú no ho faria”. Aquest vespre, a la seu del Ciemen, Barcelona viurà un dels actes d'una iniciativa, avalada per premis Nobel com Desmond Tutu o Adolfo Pérez Esquivel, que es proposa mostrar al món com, massa vegades, la justícia pot ser tremendament injusta.