Vaixells grecs

Si em diu què pensa de la situació actual de Grècia li diré de quin color té l'ànima i quina opinió manté sobre les polítiques d'habitatge, la recollida selectiva i els recs madrals. Si vostè és dels que miren Syriza amb simpatia i creuen que l'Schäuble, el ministre de Finances alemany, porta la vida amb l'astringència malaltissa de l'austeritat luterana i que la Lagarde no pot evitar una certa amargor en contemplar el vigor somrient de Varufakis, ja sabem quina és la seva perspectiva sobre les polítiques públiques i els serveis socials. I també la podem endevinar si, per contra, vostè és dels que consideren que els grecs són una trepa de mandrosos, irresponsables i addictes als subsidis. Però la qüestió veritablement transcendent no deu ser quina és la naturalesa de cada opinió ni cada mirada sobre Grècia, sinó com s'ha adquirit, d'on sorgeix, què l'ha conformat. La qual cosa, com és obvi, té molt més a veure amb la nostra climatologia que amb Grècia o Brussel·les. Aquí, des de sempre però ara més que mai, tendim a jutjar el món en tota la seva amplitud, complexitat i circumstàncies, des del prisma del nostre problema etern. Un referèndum? Nosaltres també en volem fer un i no ens deixen. Una transferència excessiva de recursos? Això deu ser com allò de l'espoli fiscal. Que els de Syriza són amics dels de Podemos, uf! Els de Podemos són nacionalment tèrbols i ens poden espatllar el procés, per tant, aquests de Syriza no deuen ser llana neta. Per altra banda, de moment i a l'espera de temps més propicis, els nostres mitjans de comunicació majoritaris, públics o privats, formen part d'això que els antisistema anomenen sistema i els pro sistema, societat oberta. Ho són, se'n senten i ho defensen instintivament i aquell que s'alimenta exclusivament amb aquests menús segurament porta una dieta desequilibrada. La creació del deute, la raó per la qual va passar dels bancs als estats, les exigències de la troica, el predomini del neoliberalisme i els mercats en la construcció de la Unió Europea, els sacrificis de la societat grega, formen part d'una història que és la història d'aquesta part del món d'uns anys ençà. Des de la plaça Sintagma fins a totes les places de Catalunya del país. La crisi de la bombolla financera, la ingent quantitat de recursos públics destinats als rescats bancaris, el fracàs de les polítiques d'austeritat, les perverses complicitats entre els poders polítics i els econòmics; és això el que aquests dies sacseja les columnes del Partenó i el que en els darrers anys ha transformat les nostres vides, i per comprovar-ho només cal repassar quines són les condicions que les autoritats europees exigeixen als grecs per a la renovació del rescat: desregulació del mercat de treball, retallades en pensions, salaris i serveis públics i privatitzacions. Com diu la cançó, el vaixell grec plora igual que plora el nostre, porta el mateix dol, la mateixa pena i anem al mateix port. Sorprèn, doncs, que dijous a Girona, en la manifestació de suport al govern grec, s'hi reunissin només quatre grumets.