Opinió

Aigua i hidratació

L'aigua possibilita el transport de nutrients, contribueix a la regulació de la temperatura corporal, col·labora al procés digestiu i és el medi de dissolució de tots els líquids corporals

La nova alcal­dessa de Bada­lona, Dolors Saba­ter, en el seu dis­curs d'inves­ti­dura es va com­pro­me­tre, entre altres coses, al retorn d'aigua a les fonts, una mesura indi­ca­dora d'una nova forma de fer d'un govern del poble amb el poble. Sem­pre m'he pre­gun­tat per què es dei­xava que es dete­ri­o­res­sin. Aquesta és una “petita”, o pot­ser no tan petita, acció asse­nyada, que, si se'n fes un bon ús, con­tri­bui­ria a fer l'espai públic més habi­ta­ble i faci­li­ta­ria l'accés gratuït a un pro­ducte impres­cin­di­ble. Qui tingués set i no pogués pagar una ampo­lla d'aigua, podria satis­fer-la. Els que vol­gues­sin, podrien recu­pe­rar el vell cos­tum d'anar a la font. Sem­bla, però, que acon­di­ciar i recu­pe­rar con­duc­ci­ons resulta molt difícil. Serà una llàstima si final­ment no es pot fer. Una altra manera tra­di­ci­o­nal de tenir aigua rela­ti­va­ment fresca, que la vida moderna ha rele­gat, és beure-la dels càntirs, dels quals hem pogut con­tem­plar molts exem­plars al Museu del Càntir d'Argen­tona, en el marc de la Fira Inter­na­ci­o­nal de Ceràmica, la cele­bració d'enguany de la qual ha tin­gut lloc fa pocs dies, com des­ta­cava l'edició del Maresme del nos­tre diari.

L'aigua, el que es deno­mina “or blau”, essen­cial per a la vida, és el medi on es desen­vo­lu­pen els pro­ces­sos biològics, i tenir-hi accés és un dret humà fona­men­tal, per beure i per al sane­ja­ment, a casa i a tot l'entorn. Encara avui, al món, molts mili­ons de per­so­nes no dis­po­sen ni d'aigua sufi­ci­ent ni d'aigua pota­ble, i això és font de manca de benes­tar, de malal­ties infec­ci­o­ses i de morts. Per això, entre els Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment del Mil·lenni, l'ONU inclou l'accés a l'aigua pota­ble i a ser­veis de sane­ja­ment, i pro­mou cada 22 de març la cele­bració del Dia Mun­dial de l'Aigua per aug­men­tar el conei­xe­ment de la importància de la pro­tecció i con­ser­vació dels recur­sos hídrics i del seu sub­mi­nis­tra­ment en con­di­ci­ons. També les acadèmies de Cata­lu­nya i l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans dedi­quen aquest any acti­vi­tats i con­ferències a l'aigua.

Albert Lladó Romero escri­via a El Punt Avui del 5 d'agost del 2011: “Aigua som, hidra­tem-nos!”, i indi­cava que molts cata­lans no en beuen prou. Com asse­nya­lava Manuel Castaño fa uns dies en aquest diari, ara de beure aigua se'n diu hidra­tar, que sem­bla qui sap què. L'aigua és el com­po­nent majo­ri­tari del nos­tre cos. Al néixer en tenim un 75%. A par­tir de l'ado­lescència els homes en tenen una pro­porció supe­rior a les dones, que, en canvi, tenen més greix. A par­tir dels 50 anys els homes en tenen un 56 % i les dones, un 47%. L'aigua pos­si­bi­lita el trans­port de nutri­ents, con­tri­bu­eix a la regu­lació de la tem­pe­ra­tura cor­po­ral (per això a l'estiu n'hem de beure més), col·labora en el procés diges­tiu i és el medi de dis­so­lució de tots els líquids cor­po­rals. Al cap del dia una per­sona adulta n'ha d'inge­rir, apro­xi­ma­da­ment, de 2 a 2,5 litres. Uns 1,2 litres en forma d'aigua, que ha de ser la font prin­ci­pal, i d'altres begu­des. També apor­ten aigua els ali­ments sòlids, apro­xi­ma­da­ment un litre, ja que és el com­po­nent prin­ci­pal de la majo­ria, lle­vat d'aquells que ja desig­nem com a “secs”, com la fruita seca. A par­tir dels pro­ces­sos metabòlics, l'orga­nisme pro­du­eix inter­na­ment una mica d'aigua (de 300 a 600 mil·lili­tres). Les pèrdues són, sobre­tot, per l'orina, i també per la femta i per la suor, sobre­tot si fa calor o fem exer­cici. S'ha de beure, doncs, més quan la tem­pe­ra­tura és alta o l'acti­vi­tat física és impor­tant. El meca­nisme de la set és molt sen­si­ble i ens avisa quan hem per­dut uns 200 mil·lili­tres dels 40 litres que té un cos adult, però aquesta sen­si­bi­li­tat es perd amb l'edat. Per això cal que la gent gran begui aigua encara que no tin­gui set. L'aigua pura o des­til·lada no és adi­ent, perquè la que con­su­mim convé que con­tin­gui mine­rals, però no en excés. Per aquesta raó no és bo beure aigua de mar, massa mine­ra­lit­zada, com ara alguns defen­sen. L'aigua no aporta calo­ries i, per tant, no engreixa –tam­poc aprima, encara que sigui amb gas, la qual ajuda a la digestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia