Cura del patrimoni natural

La riba de l'Ebre al tram final està molt dete­ri­o­rada, arbres i canyis­sars s'acu­mu­len al marge flu­vial entre Amposta i Sant Jaume d'Enveja, amb el risc d'eslla­vis­sar-se i sense que cap admi­nis­tració actuï. Fa mesos que hi són, des de les riua­des con­tro­la­des dels pri­mers mesos de l'any. No és cor­recte que els res­pon­sa­bles d'un ter­ri­tori decla­rat reserva de la bios­fera per la Unesco, gràcies en bona part al seu ric patri­moni natu­ral, no s'encar­re­guin del seu man­te­ni­ment. Quina imatge s'empor­ta­ran de l'Ebre els turis­tes que pas­se­gen pel car­ril bici de la vora del riu a Amposta? De què ser­veix posar tants segells al ter­ri­tori si després, sovint per con­flic­tes de com­petències entre admi­nis­tra­ci­ons, no es manté el patri­moni natu­ral?