L'estiu del canvi climàtic
que plana sobre els
nous revolucionaris i els optimistes neoliberals, atrapats uns i altres
per les seves miopies
L'onada de calor d'aquest estiu ha sorprès els meteoròlegs i esdevé una extraordinària antesala per motivar els debats sobre la Cimera del Clima que tindrà lloc a París el pròxim desembre. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han reaccionat advertint-nos sobre el risc per a la salut de les altes temperatures que provocarà el canvi climàtic i demanant als governs que es preparin perquè perillen milers de vides afectades per la deshidratació, la insolació, els accidents cardiovasculars i les trombosis. Per la seva part, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic ha afegit que aquestes onades de calor comportaran també una alteració de la distribució dels desastres. Tot i que alguns sectors científics relacionen canvi climàtic i esdeveniments meteorològics extrems en termes probabilístics, l'opinió pública ja comença a veure les orelles del llop. Molts catalans tenen la percepció que estem davant d'una realitat científica que avança més ràpidament del que s'havia previst.
No cal viatjar al sostre del món, a la serralada de l'Himàlaia, on les glaceres han perdut un 20% de la seva superfície. Al circ de la Gavarnia, que forma part del massís del Mont Perdut, ja no queda cap de les vuit glaceres que va admirar Victor Hugo quan va visitar el circ l'agost de 1843. Les glaceres dels Alps estan també en clara regressió i la degradació del permafrost (els sòls permanentment gelats) provocarà a les zones d'alta muntanya greus “laves torrencials”. Ho desvela un ampli reportatge del diari Le Figaro publicat el passat 23 de juliol i que explica els greus efectes sobre l'ecologia i les economies locals entorn del Montblanc.
Aquest no és un tema menor en el moment de discutir la proposta de Barcelona com a candidata dels Jocs d'Hivern de 2022, que comportaria una despesa considerable amb canons de neu artificial i el seu corresponent impacte ambiental. I és que s'està arribant tard i malament a les mesures mitigadores contra l'escalfament global proposades a la cimera de Rio del 92 per culpa de la inèrcia dels estats sotmesos als lobbies de les energies fòssils i impotents per crear una governabilitat mundial del medi ambient. Fins i tot en l'àmbit local els mandataris de les grans ciutats no actuen eficaçment. Ho estem comprovant aquest estiu que Barcelona ha superat tots els límits legals de pol·lució (d'òxids de nitrogen i d'ozó troposfèric). L'alcaldessa Ada Colau ha preferit mirar a un altre lloc abans que enfrontar-se a l'impacte turístic d'una ciutat contaminada. El govern Mas ens acaba de sorprendre impulsant un diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti un Estat català amb un 100% de fonts renovables i col·labori a frenar el canvi climàtic. Benvinguda la concertació amb vint anys de retard!
El Papa Francesc ha intentat també motivar els governants, els alcaldes de les grans ciutats i les multinacionals energètiques publicant la seva encíclica ecologista Laudato si. “Les finances escanyen l'economia real i deterioren el medi ambient”, ha escrit. Les grans corporacions contaminadores del planeta, però, intenten aturar la crítica amb publicitat i envien a les cimeres internacionals del clima agents, consultors i científics a sou per aturar resolucions dràstiques contra els seus interessos. Per això el papa Francesc respon reclamant ètica i honestedat als científics.
El canvi climàtic és una assignatura pendent que plana sobre els nous revolucionaris i els optimistes neoliberals, atrapats uns i altres per les seves miopies. I és que, com ha escrit Wolfgang Sachs, un científic del prestigiós Wuppertal Institut für Klima: “El món mai més estarà dividit entre les ideologies d'esquerra i de dreta, sinó entre aquelles persones que accepten límits ecològics i aquelles que no els accepten.”
