Exhibir-se

Atenció, pre­gunta: què creu vostè que és notícia, la inau­gu­ració d'un semàfor a Bar­ce­lona, o que un artista s'enre­gis­tri copu­lant amb una màquina d'escriure i la per­for­mance s'exhi­beixi entre les parets solem­nes d'un pala­uet gòtic de Lleida? Doncs totes dues ho són. La inau­gu­ració del semàfor no només va ser notícia al seu dia, sinó que vui­tanta-dos anys després la imatge s'exhi­beix en el prin­ci­pal museu del MNAC. És una de les 120 foto­gra­fies de la mos­tra dedi­cada a l'obra de Gabriel Casas, fotògraf inno­va­dor que va apor­tar imat­ges a les cròniques de l'inquiet i modern peri­o­disme català dels anys trenta i que va reno­var el llen­guatge fotogràfiques amb l'ús de plans picats i con­tra­pi­cats, jocs de con­tras­tos de llums i for­mes, foto­mun­tat­ges i altres tècni­ques impor­ta­des de la New Visi­ons ale­ma­nya.

Les imat­ges van des de la inau­gu­ració de l'Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona del 1929 fins a la Guerra Civil, i és un recull que per­met veure des de la foto­gra­fia de social del foto­pe­ri­o­disme reno­va­dor de l'època fins a l'interès per noves for­mes geomètri­ques amb què el progrés tec­nològic inun­dava el pai­satge urbà i que Casas cap­tava amb atenció. També els per­so­nat­ges de l'època. Una de les fotos és la del pre­si­dent Fran­cesc Macià inau­gu­rant un semàfor amb els diri­gents muni­ci­pals al cos­tat, envol­tats de gent expec­tant. Avui faria riure, un acte així. Però la imatge és tes­ti­moni d'una època en què la moder­ni­tat tècnica i d'idees lliu­res avançava can­to­nada rere can­to­nada, fins que la guerra i el seu resul­tat hi van posar fi.

L'altra notícia l'han hagut de donar els peri­o­dis­tes locals: l'artista Miguel Andrés ha gua­nyat amb Untit­led. Exhi­bi­tion (ism) el fes­ti­val Embar­rat de Tàrrega i l'obra s'exhi­beix a la sala gòtica de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs de Lleida. Andrés es mos­tra nu i fa per­for­man­ces amb el seu cos. La Dipu­tació de Lleida ha col·locat un vigi­lant per evi­tar que els menors vegin el mate­rial audi­o­vi­sual, en què apa­rei­xen el coit amb la màquina d'escriure i altres imat­ges pro­vo­ca­do­res. Trans­gressió cre­a­tiva i d'idees, o pro­vo­cació gratuïta? Accepto el risc de caure en la segona a canvi de poder gau­dir de la pri­mera. També hi ha exhi­bi­ci­o­nisme en els alcal­des que 82 anys després encara inau­gu­ren semàfors quan no hi ha res més per inau­gu­rar, i ningú posa vigi­lants perquè els menors no vagin als plens on s'exhi­bei­xen els impúdics egos dels edils. Millor així.