Lectures al club

Hi haurà alguna pro­pera edició del Premi Nobel de Lite­ra­tura que recaurà, a títol honorífic, a la tasca que desen­vo­lu­pen els clubs de lec­tura d'arreu del pla­neta i, més con­cre­ta­ment, als dis­se­mi­nats per tota la geo­gra­fia de les comar­ques giro­ni­nes. I si no és el Nobel, podria ser un simbòlic Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes a aquests cer­cles de lec­tors i lle­gi­dors escam­pats per cen­tres cívics, ate­neus, bibli­o­te­ques muni­ci­pals, asso­ci­a­ci­ons de tota mena, de veïns, cul­tu­rals...

Prenc com a referència, per bas­tir la meva tesi i pro­posta, dos dels clubs pro­pers que coor­di­nen i esti­mu­len dos bons amics: el del barri de Sant Narcís de Girona i el de Santa Coloma de Far­ners. Lluís Gil i Pere Bas­sols en són els cul­pa­bles (rebels).

Quan penso en aquests espais cre­ats des de la base de la ciu­ta­da­nia pels veïns que es tro­ben per triar el lli­bre del mes per lle­gir-lo, per comen­tar-lo un cop aca­bat el plaer íntim de la lec­tura i que en força oca­si­ons con­vi­den l'autora o l'autor per esmi­co­lar-lo en com­pa­nyia, no puc dei­xar de recor­dar la novel·la (1953) de Ray Brad­bury (i l'adap­tació d'aquesta al cinema a la impres­si­o­nant pel·lícula de 1966 de François Truf­faut) Fah­ren­heit 451.

La novel·la està ambi­en­tada en una soci­e­tat distòpica (antiutòpica) futu­rista en què el conei­xe­ment és un perill i els lli­bres estan pro­hi­bits; el títol ve de la tem­pe­ra­tura a la qual crema el paper; la feina d'un dels pro­ta­go­nis­tes del relat, Guy Mon­tag, és cre­mar-los per con­tro­lar el que la població aprèn; després de veure com una dona és cre­mada de viu en viu per negar-se a dei­xar la seva bibli­o­teca es replan­teja l'acti­vi­tat; la seva dona està massa ocu­pada en un pro­grama de tele­visió; comença a inves­ti­gar i des­co­breix un movi­ment de gent rebel que rei­vin­dica la lec­tura...

El club de lec­tura Sant Narcís està pre­pa­rant la publi­cació de la memòria de la seva acti­vi­tat duta a terme en aquests deu anys de vida i que inclou el mateix nom­bre d'edi­ci­ons de la con­vo­catòria anual dels pre­mis lite­ra­ris, la impressió en paper del recull de relats gua­nya­dors ha estat aple­gada en tres volums, el dar­rer dels quals, pre­sen­tat aquesta última festa major del barri. Gràcies, Lluís!

Sopant a Cal Pinxo, a la petita pàtria que va veure néixer Espriu i esti­ue­jar Vinyoli, ens assa­ben­tem de les acti­vi­tats del club de la Selva i xalem amb la con­versa i el lluç: a banda de les lec­tu­res i les pre­sen­ta­ci­ons i les con­ferències... auto­cars far­cits de colo­mencs i colo­men­ques viat­jant a la Ciu­tat Com­tal, al Tea­tre Naci­o­nal, a gau­dir d'un Shakes­pe­are i cap a casa, allà on tenim la de la Paraula. Gràcies, Pere! Lec­tu­res al club.