Dos refugis

En el paisatge de les nostres ciutats i viles, on vivim i per on ens movem apressats i una mica eixordats, trobem de tant en tant dos espais que fan de refugi. D'interior acollidor, amb personal amable i atent, permeten a qui hi entra aïllar-se de l'exterior atabalador i respirar tranquil·lament. No parlo pas de centres sanitaris, encara que d'alguna manera també curen, sinó que parlo dels museus i les biblioteques. Els museus són principalment refugi per als forasters que passen per aquí o que vénen de vacances. Les biblioteques són sobretot el refugi de la gent del país. En el cas dels museus de la ciutat de Barcelona tres de cada quatre visitants de l'any 2014 residien a l'estranger. Dels visitants del país, la majoria hi entraven per primer cop i encara alguns per acompanyar els forasters. El públic entra als museus per conèixer les seves col·leccions i gaudir-ne, és clar, però també perquè sap que hi trobarà un espai i uns serveis pensats per fer agradable la seva estada. També les biblioteques estan concebudes i destinades a fer aquesta funció. Seria difícil trobar altres equipaments públics d'accés lliure que ofereixin tants serveis i de tanta qualitat com les biblioteques.
Museus, biblioteques i també els arxius fan altres funcions importants, com la de preservar el patrimoni, però amb molt d'encert s'han orientat i s'esforcen sobretot a fer difusió. Es dóna la circumstància, però, que moltes de les obres o peces d'aquests centres els tenim o els tindrem aviat accessibles des de casa gràcies a internet. Els mateixos centres ens ofereixen cada cop més serveis des del web, de manera que aviat no caldrà sortir de casa per obtenir qualsevol llibre en préstec o per admirar una pintura o una escultura en imatges de gran qualitat i amb totes les explicacions al costat. Quan això passi en un grau elevat es veurà més clar que les biblioteques i els museus tenen sentit també per seguir oferint aquests espais de calma i tranquil·litat on trobes altres persones que miren, llegeixen, baden i pensen. Com sempre que accedeixes a un lloc especial, quan surts de la biblioteca o del museu queda a dins un petit pòsit amb restes de les bones sensacions viscudes. Són espais comuns, de trobada, de tots, que ens donen aire i llum, cada cop més imprescindibles.

(Si bé aquesta columna parla de centres culturals de forma general, la dedico als veïns de la Bisbal que segueixen lluitant per aconseguir que l'edifici de la nova biblioteca pugui obrir aviat les seves portes).