Dos refugis

En el pai­satge de les nos­tres ciu­tats i viles, on vivim i per on ens movem apres­sats i una mica eixor­dats, tro­bem de tant en tant dos espais que fan de refugi. D'inte­rior aco­lli­dor, amb per­so­nal ama­ble i atent, per­me­ten a qui hi entra aïllar-se de l'exte­rior ata­ba­la­dor i res­pi­rar tran­quil·lament. No parlo pas de cen­tres sani­ta­ris, encara que d'alguna manera també curen, sinó que parlo dels museus i les bibli­o­te­ques. Els museus són prin­ci­pal­ment refugi per als foras­ters que pas­sen per aquí o que vénen de vacan­ces. Les bibli­o­te­ques són sobre­tot el refugi de la gent del país. En el cas dels museus de la ciu­tat de Bar­ce­lona tres de cada qua­tre visi­tants de l'any 2014 resi­dien a l'estran­ger. Dels visi­tants del país, la majo­ria hi entra­ven per pri­mer cop i encara alguns per acom­pa­nyar els foras­ters. El públic entra als museus per conèixer les seves col·lec­ci­ons i gau­dir-ne, és clar, però també perquè sap que hi tro­barà un espai i uns ser­veis pen­sats per fer agra­da­ble la seva estada. També les bibli­o­te­ques estan con­ce­bu­des i des­ti­na­des a fer aquesta funció. Seria difícil tro­bar altres equi­pa­ments públics d'accés lliure que ofe­rei­xin tants ser­veis i de tanta qua­li­tat com les bibli­o­te­ques.
Museus, bibli­o­te­ques i també els arxius fan altres fun­ci­ons impor­tants, com la de pre­ser­var el patri­moni, però amb molt d'encert s'han ori­en­tat i s'esfor­cen sobre­tot a fer difusió. Es dóna la cir­cumstància, però, que mol­tes de les obres o peces d'aquests cen­tres els tenim o els tin­drem aviat acces­si­bles des de casa gràcies a inter­net. Els matei­xos cen­tres ens ofe­rei­xen cada cop més ser­veis des del web, de manera que aviat no caldrà sor­tir de casa per obte­nir qual­se­vol lli­bre en préstec o per admi­rar una pin­tura o una escul­tura en imat­ges de gran qua­li­tat i amb totes les expli­ca­ci­ons al cos­tat. Quan això passi en un grau ele­vat es veurà més clar que les bibli­o­te­ques i els museus tenen sen­tit també per seguir ofe­rint aquests espais de calma i tran­quil·litat on tro­bes altres per­so­nes que miren, lle­gei­xen, baden i pen­sen. Com sem­pre que acce­dei­xes a un lloc espe­cial, quan surts de la bibli­o­teca o del museu queda a dins un petit pòsit amb res­tes de les bones sen­sa­ci­ons vis­cu­des. Són espais comuns, de tro­bada, de tots, que ens donen aire i llum, cada cop més impres­cin­di­bles.

(Si bé aquesta columna parla de cen­tres cul­tu­rals de forma gene­ral, la dedico als veïns de la Bis­bal que seguei­xen llui­tant per acon­se­guir que l'edi­fici de la nova bibli­o­teca pugui obrir aviat les seves por­tes).