La calma abans de la tempesta

Ens ho mirem com ens ho mirem, aquestes setmanes d'estiu fins a les eleccions del 27 de setembre són el preludi d'una de les etapes de més intensitat política dels últims temps, no només a Catalunya, sinó a Espanya i a Europa. A Catalunya, perquè –finalment– posarem negre sobre blanc i decidirem si volem ser independents. El que passarà després serà tan il·lusionant com complicat. La resposta estatal serà furibunda i el nou govern català es trobarà aviat arraconat i sense cap més alternativa que fer efectiva la ruptura i l'inici de la construcció del nou estat, si no vol desobeir el mandat popular sorgit de les urnes. A Espanya, perquè les eleccions que s'han de fer abans de finals d'any configuraran un nou govern de coalició –sigui PP+PSOE, PP+Cs, PSOE+Podemos, PSOE+Cs o fins i tot un tripartit “de salvació nacional” PP+PSOE+Cs– que assumirà el poder amb el ganivet entre les dents per reparar d'una vegada per totes els “errors” de la Transició, recentralitzar l'estat i solucionar per sempre més el problema català, si no som prou valents per marxar abans. Finalment, també Europa haurà de fer front a un desafiament democràtic inèdit: el procés català, que passarà a ser un assumpte europeu a partir del minut següent a la declaració inicial del nou Parlament. A nosaltres ens toca la part més important: posar el vot dins l'urna i donar suport activament al nou govern que a partir de l'endemà del 27-S haurà de fer efectiva la independència.