La reforma de la Constitució

Una de les serps de l'estiu més i més allargassades informativament parlant ha estat la de la reforma de la Constitució, serp que en realitat va néixer morta però que la premsa d'avantguarda d'aquest país ha decidit mantenir intubada durant tot el mes d'agost per veure si la flauta sonava i la melodia la podien fer durar i anar transformant en sirena cantaire per desviar els navegants sobiranistes de la ruta d'Ítaca durant la campanya electoral.

No van sentir, o no van voler escoltar, o van voler sentir el que els hauria agradat escoltar quan Mariano Rajoy va deixar ben clar, el primer dia que li ho van preguntar, que no només no tenia ganes de reformar la Carta Magna sinó que, si s'hi posava, els catalans ja podien tremolar perquè la reforma no seria la que desitjarien ja no els independentistes sinó que no faria el pes ni a la tropa de Duran, tot i que tampoc es queixarà perquè a Unió han vingut a aquest món a dir sí senyor amb un remenament de cua a tot allò que vingui d'Espanya sempre que vingui del pont aeri amb una mica de sucre, una manyaga al clatell i la promesa de la pastanaga definitiva.

Total, que durant unes setmanes hem tingut tot de polítics de bona fe i alguns altres de fe més dubtosa sospesant si la reforma constitucional era verda o era madura, que si naps que si cols, que si tomba que si gira, que si jo sóc més federalista que tu, que si jo no ho sóc gens ni falta que fa, que si patatim, que si patatam, fins que ens assabentem que, com era previsible, el PP no inclourà cap proposta de reforma de la Constitució en el seu programa electoral. Sort que ni els polítics ni la premsa seriosa no han perdut el temps muntant debats artificials per entretenir el personal. Deixeu-vos de miratges constitucionals i feu un cop d'ull al pressupost de l'Estat que ahir va defensar Montoro al Congrés. Aquí sí que veureu quin pa hi donen aquesta colla a Catalunya.

O, més ben dit, quin pa no hi donen.