Una desconnexió necessària

L'últim dia de feina em vaig pro­po­sar una des­con­nexió total de tot allò rela­ci­o­nat amb la meua pro­fessió. Sin­ce­ra­ment em pen­sava que seria com allò dels propòsits per a l'any nou que tots vostés ja saben com aca­ben majo­ritària­ment. Però he de con­fes­sar que ho he acon­se­guit. Ni ràdio, ni tele­visió, ni premsa escrita, ni xar­xes soci­als. Alguns com­panys i lec­tors m'acu­sa­ran d'escassa pro­fes­si­o­na­li­tat i accep­taré la con­demna. Però arriba un moment en què els peri­o­dis­tes hem de des­con­nec­tar per mirar la rea­li­tat des d'una altra pers­pec­tiva que no estiga tan expo­sada a la sobrein­for­mació, la desin­for­mació i a les polèmiques interes­sa­des i que aca­ben con­ta­mi­nant el prin­cipi bàsic d'aquesta noble pro­fessió: infor­mar amb objec­ti­vi­tat.