Opinió

Espanya agonitza

L'Espanya sana i dialogant l'asfixien dia a dia. La deixen sense pols

A poc a poc Espanya agonitza en la unitat imposada. Un estat s'articula amb els partits que poden formar govern. A Espanya el PP i el PSOE, que haurien de crear societat i país, estenen vers Catalunya animadversió, quan no odi. Només cal parlar amb la bona gent de les Espanyes per veure com se'ls manipula enganyant-los tot presentant el que de grandiós té la Revolució Democràtica catalana com una actitud entotsolada, quan és oberta, europea i social.

El PP no solament no condemna el franquisme, n'hi havia molts en l'inici del partit, sinó que anant al present el PP vol convertir en actor polític el Tribunal Constitucional, ja prou desacreditat, i en eina inquisitorial; per no esmentar el desgavell de tota mena de casos de corrupció, repressió vers la llengua a tots els territoris amb llengua pròpia, desig d'espanyolització dels nens catalans com ombra allargada d'un desig clar de genocidi cultural. Cal recordar la responsabilitat de massa morts del ministre de Governació, de pedigrí familiar franquista. O encara la prepotència d'un ministre d'Hisenda que suma al revés per prendre'ns part dels beneficis del nostre treball productiu i obligant el dia a dia català a ser víctima de furts estatals. Ens presten diners amb interès quan d'origen ja eren nostres.

Del PSOE cal recordar que ha estat un partit gairebé absent en els moments clau de la història, que s'ha dissolt com un sucre. Així la vergonyosa i immoral col·laboració amb la dictadura del general Primo de Rivera, el no assumir la responsabilitat, tot fugint, dels fets d'octubre de 1934, el desengrunar-se quan la guerra civil i els anys d'escàndol d'escassa resistència contra el franquisme. Ja en la Transacció democràtica cal recordar la Loapa i per postres, amb una llepada versallesca d'Iceta, l'article de l'home X, l'home dels GAL, els dels assassinats d'Estat, en què acusa la gran majoria de catalans de feixistes i nazis. Per llogar-hi cadires! L'home serpent, ric i luxuriós, ufanós dels seus havans i de la defensa solidària de sicaris a sou, donant lliçons de democràcia!

Desperten a nous temps propis tots els països que foren sotmesos pels Borbons pel dret de conquesta a partir de 1707, concloent el 1715 a Mallorca. Recuperació cultural i política a les Illes i País Valencià, raó cultural a l'Aragó.

Davant moviments polítics de negació democràtica és bo recordar l'article España sin pulso de Francisco Silvela, de 1898 després del Desastre a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. L'aleshores president del govern espanyol escrivia “dondequiera que se ponga el tacto, no se encuentra el pulso”, Espanya morta, el mateix que deia Joan Maragall. Convidava a buscar una solució sinó, deia, les conseqüències serien la desfeta dels vincles nacionals.

En un present de proposta electoral fascinant del 27-S, hem de fer oïdes sordes a les provocacions d'un candidat servil vers l'home fosc del cas GAL; d'un altre que s'ha tret la màscara establint-se a Madrid on respira bigàmia ideològica al servei del poder, el que sigui; o encara d'un recanvi hooligan de la Camacho amb ombra vergonyant de racisme.

Els partits catalans poden discrepar entre si, però és indubtable que si no fos per por, la por dels mediocres, i rars equilibris polítics, tots en sordina accepten, com proclama Junts pel Sí, que la voluntat majoritària del poble de Catalunya vers la independència és l'únic camí possible, per nosaltres i pels nostres fills.

Espanya està segrestada en mans del PP, PSOE, C's o d'El País, El Mundo, La Razón, ABC o els Borbons i tots en un munt barrejat caspós pretenen conculcar el dret democràtic de decidir el nostre futur. L'Espanya sana i dialogant l'asfixien dia a dia. La deixen sense pols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.