Tot és mentida

Fer-nos desis­tir. No hi ha cap més objec­tiu en la cam­pa­nya de l'uni­o­nisme. Ni cap oferta més enllà de con­ti­nuar sent cor­nuts i pagar el beure, i encara callar. L'única tàctica és fer-nos por i l'estratègia única, que ens que­dem com sem­pre, més sub­mi­sos que dig­nes. El govern de Rajoy que no para de trac­tar-nos d'il·legals i de moure cel i terra per negar-nos qual­se­vol dret. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que actua d'incòlume braç exe­cu­tor per tom­bar qual­se­vol ini­ci­a­tiva cata­lana. La Junta Elec­to­ral Cen­tral que s'ha acti­vat durant la cam­pa­nya pel 27-S només per inco­mo­dar els d'un bàndol i per aju­dar els de l'altre a fer-se pro­pa­ganda. Ja sigui per dic­tar la pro­gra­mació uni­o­nista de TV3 o per reti­rar este­la­des i símbols del 27-S de qual­se­vol lloc públic, al dic­tat del PP i si convé del PSC i els altres. Els jut­jats també acce­le­ren per fer posar ban­de­res espa­nyo­les als bal­cons dels ajun­ta­ments.

Els líders mun­di­als –Obama, Merkel, Came­ron, la UE...– pro­nun­ci­ant-se sobre la qüestió cata­lana via diplomàcia espa­nyola (o sigui, a canvi de favors), al mateix temps que, para­do­xal­ment, el govern espa­nyol nega
que el con­flicte s'esti­gui
inter­na­ci­o­na­lit­zant.

Si neguen que s'esti­gui inter­na­ci­o­na­lit­zant, també neguen que es mili­ta­ritzi a pesar que el minis­tre de Defensa ens ame­naci amb tancs i altres arte­fac­tes.

Per si fal­tava algú més, diven­dres la patro­nal espa­nyola de la banca –en què hi ha Cai­xa­Bank i Saba­dell, és clar– es va afe­gir a l'estratègia de la por i l'amenaça si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza.

I els insults dia­ris dels par­tits uni­o­nis­tes durant la cam­pa­nya, que no són més que la con­ti­nu­ació dels insults de la pre­cam­pa­nya i d'abans de la pre­cam­pa­nya.

I encara hi ha qüesti­ons més de detall, un munt, que no es poden des­lli­gar del procés català cap a la inde­pendència. Un exem­ple: els juga­dors del Real Madrid no poden ser entre­vis­tats per TV3 en els par­tits de la Cham­pi­ons tot i que té drets de trans­missió i infor­mació, sim­ple­ment perquè el club de Flo­ren­tino Pérez no ho vol perquè és TV3.

He fet tota aquesta reco­pi­lació (i mira que em deixo coses) perquè m'he recor­dat d'unes pro­me­ses que fa temps que el vent es va endur. Que lluny que que­den aquells temps –en què ETA matava al País Basc i l'inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya era tes­ti­mo­nial– que els suc­ces­sius governs espa­nyols deien
que, sense violència, es podia par­lar de tot, i tot era tot! Que men­tida que era! Com sem­pre. Com ara. Tot és men­tida.

Queda una set­mana perquè deci­dim si encara ens la cre­iem.