La sortida

Diumenge a última hora ho sabrem quasi tot. Alguns –jo espero que la majoria– deixarem de preguntar finalment si ens n'hem sortit. Altres deixaran d'espantar-nos enumerant tots els infinits llocs d'on, segons alguns dels que votarien que no, haurem de sortir en cas d'arribar a la independència. Sortir-nos-en i sortir: heus aquí com podem resumir el debat que hi ha hagut durant mesos. A l'hora de la veritat, però, jo espero que a quasi tots –uns i altres d'aquesta Catalunya on, com a qualsevol altre lloc, hi ha diferents opinions– ens haurà agradat assumir que l'única sortida possible passava per les urnes. No per sortir-nos-en, doncs, o per sortir de quasi pertot, sinó sobretot perquè hem estat capaços de preguntar-nos què volíem. Va haver-hi un temps que a uns i altres ens semblava que això no podia ser. Hi havia aquell exèrcit que es va imposar l'any 1939, la història tantes vegades violentada a favor d'una opinió respectable, però molt més imposada que no acceptada. Que què passarà el dilluns dia 28? Primer de tot, que haurem de felicitar-nos per haver sabut fer l'exercici democràtic de posar les paperetes a les urnes. Venim d'un temps on això no es podia ni tan sols plantejar. Anem –molts ho esperem així– a una república on totes les opinions siguin igual de defensables i igual de dignes. Ja sé que ara alguns em diran que estic prometent el paradís democràtic en aquesta terra metrallada d'imposicions, partits únics i dictadures. Jo els diria que tant com el paradís no, tot i que entenc que, atès d'on venim, sigui fàcil confondre el paradís amb un exercici tan elemental com preguntar als ciutadans què és el que pensen. Que què més passarà? Que alguns –jo espero que la gran majoria– obrirem les botigues de la nostra feina amb la sensació d'haver superat moltes derrotes. La de fa tres-cents anys. Les dels cops d'estat que hem anat patint després de cadascuna de les dues repúbliques, amb Primo de Rivera, amb aquell general autoascendit a generalíssim, amb el Tribunal Constitucional que alguns –no tots els que han votat com haurien fet ells– han convertit en una eina més d'una dictadura. Diumenge a última hora tot això haurà acabat. I a uns i altres ens haurà agradat saber que guanya la democràcia.