Opinió

Un món d'expressió

No es tracta de parlar d'expressió, sinó de viure-la

Qual­se­vol ho podria dir. Tots també ho hem expe­ri­men­tat: “Quan ballo, el que em passa és que em sento lliure, puc fer el que vull.” Això m'ho diu la Iman, una noia de 2n d'ESO, espontània­ment, davant una càmera de la TV de l'ins­ti­tut, en relació a un pro­jecte artis­ti­co­e­mo­ci­o­nal que està seguint. Durant una con­ferència gene­ral de la Unesco, Mayor Zara­goza va fer pública una Crida per la pro­moció de l'edu­cació artística i la cre­a­ti­vi­tat a l'escola com a part de la cons­trucció d'una cul­tura de la pau (1999). Un títol que és un pro­jecte. L'essència n'és una mena de micro­tuit: “La cre­a­ti­vi­tat és la nos­tra espe­rança.” No es pen­sin que sóc un ingenu ni un utòpic somi­a­trui­tes: sé que alguns venen com a cre­a­tiu força pro­duc­tes comer­ci­als inútils o fins i tot danyo­sos. La Unesco fa enten­dre la importància de l'espe­rit cre­a­tiu en la for­mació de la per­so­na­li­tat humana, “l'estímul que la pràctica de dife­rents mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques té tant per al cos com per a l'espe­rit”.

Amb alguns col·legues ens hem embo­li­cat en un pro­jecte Eras­mus+ per a secundària, amb ins­ti­tuts d'altres cinc països: Txèquia, França, Tur­quia, Polònia i Ale­ma­nya. La Unió Euro­pea ens l'acaba d'apro­var, no sense força reta­lla­des (ens hi estem acos­tu­mant, oi?). Saben què pre­te­nem?: enten­dre millor els bene­fi­cis de l'experiència artística per a la moti­vació acadèmica. Mai no podem estar certs de com ani­ran les coses, però Expe­ri­ence Art, Incre­ase Moti­va­tion és el nos­tre repte. S'ho ima­gi­nen?: música, pin­tura, dansa, cinema, escul­tura, expressió cor­po­ral, visual i plàstica, tea­tre i poe­sia..., entre tots i al ser­vei de l'edu­cació

Per si algú arronsa les celles perquè vol que fills o alum­nes apren­guin més anglès i matemàtiques, cal asse­nya­lar que, a la Unesco –per­so­nes asse­nya­des–, cons­ta­ten que “l'esta­bli­ment dels sen­tits en movi­ment crea una memòria que agu­ditza la sen­si­bi­li­tat dels nens, fent-los més recep­tius a altres for­mes de conei­xe­ment i, en par­ti­cu­lar, als sabers científics”.

Tots sabem que els joves es trans­for­men –crei­xen– quan actuen de manera expres­siva o cre­a­tiva davant de qual­se­vol públic, ja siguin família o com­plets des­co­ne­guts. És obvi que cal fer-ho seri­o­sa­ment, però per a això hi som els pro­fes­si­o­nals. Refiem-nos-en. Això és clara­ment inco­he­rent amb cer­tes polítiques edu­ca­ti­ves: em resulta ben fàcil pen­sar en la dis­cri­mi­nació cap a la música, l'expressió visual, les arts escèniques i, en gene­ral, la cul­tura, de la recent reforma edu­ca­tiva espa­nyola. El minis­tre Wert la va cla­var: “Cal eli­mi­nar una sèrie d'assig­na­tu­res que dis­tre­uen.” L'han pro­mo­gut a ambai­xa­dor espa­nyol a l'OCDE, orga­nisme que pretén “el benes­tar econòmic i social de les per­so­nes arreu del món”: que es pre­pa­rin!

No es tracta de ‘fabri­car artis­tes' i menys d'una manera sis­temàtica o com­pul­siva, sinó més aviat de for­mar éssers humans amb equi­li­bri entre el pen­sar i el sen­tir. Lucina Jiménez, de ConArte Inter­na­ci­o­nal, defensa l'edu­cació artística com a “porta d'entrada dels drets cul­tu­rals”. Si ani­qui­lem l'expressió de l'àmbit edu­ca­tiu sor­gei­xen lamen­ta­bles con­seqüències: limi­ta­ci­ons d'apre­nen­tatge, exclu­si­ons soci­als i estètiques, mar­gi­na­li­tat i absència de certs públics en mol­tes dis­ci­pli­nes i infra­es­truc­tu­res. Els seré sin­cer: m'angu­ni­eja un curs de for­mació del pro­fes­so­rat català al qual estic ins­crit: L'edu­cació emo­ci­o­nal i els llen­guat­ges expres­sius (codi 5051191505). Em poden dema­nar coses que no sé fer perquè mai no les he fet. Ara bé, per inte­grar a les clas­ses aquesta dimensió, estic dis­po­sat a jugar-me-la.

Encloure l'edu­cació en expres­si­vi­tat té avan­tat­ges: més auto­es­tima i sen­tit d'iden­ti­tat; enten­dre el canvi en soci­e­tats dinàmiques; l'apre­ci­ació del patri­moni cul­tu­ral, propi i aliè, i de la lli­ber­tat d'expressió; l'enri­qui­ment de les habi­li­tats lingüísti­ques; l'estímul de la res­pon­sa­bi­li­tat social o el crei­xe­ment espi­ri­tual.

De l'expressió artística n'obte­nim: a) una cre­ació, el seu objec­tiu; o b) diver­ses fun­ci­ons, per exem­ple, l'edu­ca­tiva. No es tracta de par­lar d'expressió, sinó de viure-la. Els nos­tres alum­nes volen fer tea­tre i expo­si­ci­ons, i no limi­tar-se a escol­tar dis­cur­sos abs­trac­tes sobre aques­tes qüesti­ons. Això, fet inter­dis­ci­pli­nari i ben pla­ne­jat, dóna resul­tats lingüístics, cien­ti­fi­co­tec­nològics, artístics... i fins i tot ètics.

Posem-nos-hi, abans que ens ho escla­fin!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia