El tercer home

Carol Reed va diri­gir El ter­cer home i ha que­dat per a la poste­ri­tat com l'autor de la millor pre­sen­tació que s'ha fet mai d'un per­so­natge en la història del cine: l'apa­rició de Harry Lime en un por­tal, il·lumi­nat per la claror d'una fines­tra que s'obre, amb cara sor­ne­guera. La mateixa que gasta el ter­cer home de la sèrie El procés. Mas i Jun­que­ras eren dos capi­tans dis­pu­tant-se el timó. I ara són tres. El més difícil encara. He escrit que aquest procés no es pot fer sense Mas pel que repre­senta, però que alhora va con­tra el que repre­senta Mas. I que l'èxit del procés pas­sava per tro­bar el difícil equi­li­bri entre aques­tes dues rea­li­tats. Doncs bé. A cada votació, s'hi afe­geix un ele­ment nou que con­firma que som uns pere­pu­nye­tes i enviem el mis­satge que aquest ha de ser un pro­jecte com­par­tit. Fixeu-vos en el que ha repre­sen­tat històrica­ment Con­vergència. En el que ha repre­sen­tat històrica­ment ERC. I en el que repre­senta la CUP. Tres clas­ses soci­als, que abra­cen des de la bur­ge­sia fins a les clas­ses popu­lars, tra­ves­sa­des pel ciment de les clas­ses mit­ja­nes.

Aquesta és la rea­li­tat. I tro­bar l'equi­li­bri ara serà més difícil, però també més inte­gra­dor. Junts pel Sí ha gua­nyat. Però s'ha obert una fines­tra i ha il·lumi­nat Anto­nio Baños, amb una clau als dits. Per pri­mer cop el Par­la­ment tindrà majo­ria inde­pen­den­tista neta. I, és cert, no hi ha una majo­ria de vots incon­tes­ta­ble. Perquè si uns no poden atri­buir-se'ls, els altres tam­poc. Podem dis­cu­tir eter­na­ment que és un escàndol el que ha pas­sat amb el vot des de l'estran­ger. Però les elec­ci­ons no han permès comp­tar bé, perquè no és la millor eina. I perquè els ciu­ta­dans envien un altre mis­satge. Cal comp­tar també amb els del no i els del no ho sé. I això vol dir un referèndum com la ciència política mana. Ara bé, si no es pot fer, la nova majo­ria té el dret i el deure d'apli­car ja el seu full de ruta. I els tres capi­tans, de posar-se d'acord.