Un estat

Un estat que empara Martín Villa després de sig­nar sentències de mort i imputa Artur Mas després de sig­nar referèndums és un estat menys­pre­a­ble. Un estat en el qual es per­se­gueix pre­si­dents elec­tes que van posar urnes de cartró davant de la gent i pro­te­geix jerar­ques fran­quis­tes que van posar armes davant de la gent és un estat mise­ra­ble. Un estat que clama davant de cues de gent enfront d'urnes i calla davant cues de gent enfront de men­ja­dors soci­als és un estat cana­lla. Un estat que, just el dia que es com­plei­xen 75 anys de l'afu­se­lla­ment d'un pre­si­dent català per haver-se opo­sat a una dic­ta­dura fei­xista, obliga un altre pre­si­dent a decla­rar per opo­sar-se a una decisió anti­de­mocràtica és un estat mons­truós. Un estat que davant d'un anhel polític uti­litza jut­jats i jut­ges par­ci­als és un estat trampós. Un estat que amenaça amb la presó polítics no afins i alli­bera de la presó cor­rup­tes afins és un estat injust. Un estat que con­si­dera un “des­a­fi­a­ment” o una “amenaça” un man­dat popu­lar expres­sat a les urnes és un estat anti­de­mocràtic. Un estat que mobi­litza la més enorme de les cam­pa­nyes de la por i les men­ti­des davant d'unes elec­ci­ons és un estat roí. Un estat que ignora el clam d'un poble vin­gut del car­rer i atén a ulls clucs els xan­tat­ges vin­guts d'alguns des­pat­xos és un estat infame. Un estat que recorda només l'arti­cle 155 de la Cons­ti­tució davant d'una urna i ignora el 47 davant d'un des­no­na­ment és un estat indigne. Un estat que dóna res­pos­tes judi­ci­als a pre­gun­tes polítiques és un estat sord. Un estat que per­so­na­litza els anhels de lli­ber­tat de cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans en un par­tit o un polític és un estat cec. Un estat en el qual l'“esquerra” s'ali­nea amb la dreta en l'amenaça a anhels abso­lu­ta­ment democràtics és un estat dramàtic. Un estat que 80 anys després és incapaç de reconèixer i res­pec­tar les dife­rents iden­ti­tats i cul­tu­res que con­vi­uen al seu ter­ri­tori és un estat que sim­ple­ment no les mereix. Un estat que l'endemà pas­sat que l'inde­pen­den­tisme gua­nyi incon­tes­ta­ble­ment unes elec­ci­ons obte­nint gai­rebé 2.000.000 de vots (un 48%, sense comp­tar amb l'ambigüitat de CSQEP) cita a decla­rar un dels seus líders és un estat del qual cal auto­de­ter­mi­nar-se. I en un estat així, cre­guin-me, el pro­blema no el té l'inde­pen­den­tisme.