Quin país volem?

Hem tancat una etapa llarga i laboriosa. Hem
arribat al final del camí i hem atorgat al nou Parlament un mandat democràtic clar i inapel·lable
per fer la independència i esdevenir un nou estat d'Europa abans de 18 mesos. Ara hem de deixar que
els representants que hem escollit facin de gestors de
la sobirania popular. Negociaran, es posaran d'acord, i posaran en marxa el programa amb el qual van guanyar les eleccions. Deixem-los fer la seva feina.

Ara comença per a nosaltres una nova etapa,
que també necessita de la mobilització i el compromís actiu de la societat. Ha arribat el moment de començar a pensar quina Catalunya volem, i establir els mecanismes per bastir una conversa àmplia i transversal entre tots. Sempre amb una premissa bàsica: aprendre dels errors propis i aliens per no repetir-los. Voldrem un sistema judicial vinculat als partits polític com l'espanyol? Quin sistema electoral tindrem? Les llistes tancades decidides per les cúpules dels partits o un sistema com l'anglès, on els legisladors es deuen als seus votants abans que als partits? Mantindrem l'oligopoli dels grans bancs o recuperarem el model de petites caixes d'estalvis catalanes arrelades al territori? Quina sanitat voldrem? Pública, privada
o mixta? I l'educació, la voldrem semblant a la de Finlàndia o mantindrem els tics espanyols que ens col·loquen a la cua dels rànquings? Eliminarem els privilegis fiscals escandalosos de les grans fortunes
o cedirem als seus xantatges? Rescatarem
els peatges? Són només algunes preguntes
a l'atzar. Aviat haurem de començar
a respondre-les.