Avui fa un any

Avui fa un any par­lava aquí de l'immo­bi­lisme de Mari­ano Rajoy com a forma par­ti­cu­lar de fer política. Ja saben que el dia d'avui és la festa de la His­pa­ni­dad, versió post­fran­quista del Día de la Raza, i que fa un any, és clar, també ho era. Un ser­vi­dor els par­lava del “dino­saure Mari­ano” que davant qual­se­vol pro­blema prac­ti­cava la tàctica de no fer res i espe­rar que passés. Fa un any l'exem­ple del moment era la crisi de l'Ebola. Efec­ti­va­ment, l'Ebola va pas­sar i Mari­ano con­ti­nua aquí, com anys enrere havien pas­sat els “hili­llos de plas­ti­lina” i Mari­ano va con­ti­nuar fent car­rera des de la immo­bi­li­tat. Però com que sem­pre miro de por­tar les coses al que m'interessa, també deia fa un any que la clau del procés inde­pen­den­tista era,
i per­do­nin que em citi a mi mateix, “tenir tanta capa­ci­tat d'acció per avançar cap a la inde­pendència com la que
té Rajoy d'aguan­tar
sense fer res”.

Efec­ti­va­ment, l'immo­bi­lisme de Mari­ano Rajoy con­ti­nua demos­trant que és a prova de bomba, i des de Cata­lu­nya n'hi ha hagut un parell des de lla­vors: el 9-N i el 27-S. I aquí con­ti­nua ell, tan quiet com sem­pre. Dijous mateix estava inau­gu­rant un pantà a Osca, i ja se sap que per aquests verals, des que ho feia Franco, això d'inau­gu­rar pan­tans té un sim­bo­lisme d'immo­bi­lisme invo­lu­tiu
impor­tant.

Fa un any, com és tra­dició, Rajoy també es reu­nia amb el rei d'Espa­nya, que ja era Felip VI, i va dir coses tan recre­a­ti­ves com ara “no sé gaire bé qui mana a Cata­lu­nya”. La Gene­ra­li­tat li va con­tes­tar que “qui lidera i pren deci­si­ons per man­dat democràtic de la gent i del Par­la­ment és el pre­si­dent, Artur Mas”. I ell, com si sentís ploure. Igual que el rei Felip VI, a qui un any després, dime­cres pas­sat, hem sen­tit dir: “Sóc euro­peu perquè sóc espa­nyol”, cosa que demos­tra que si ha après alguna cosa de les coses que han pas­sat a l'Estat on regna és la lliçó de Rajoy durant la cam­pa­nya del 27-S en una emis­sora de ràdio quan va pre­gun­tar
a l'entre­vis­ta­dor:
“¿Y la euro­pea?”.

Avui fa un any l'uni­o­nisme de Cata­lu­nya també va fer una con­cen­tració extra­or­dinària a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona per res­pon­dre a la mas­siva mani­fes­tació de la Via Cata­lana de l'11 de setem­bre. Amb prou fei­nes van omplir el cen­tre de
la plaça.

I aquí estem. Amb un pre­si­dent del govern que inau­gura pan­tans, un rei que és euro­peu per via espa­nyola i un uni­o­nisme que con­ti­nua gua­nyant tot i haver per­dut al car­rer i a les urnes.

I nosal­tres, ¿estem segurs que estem fent el que hem
de fer i que tenim tanta
capa­ci­tat d'acció com ells d'immo­bi­lisme?