‘Todos'

Amb motiu de la cele­bració
(dilluns pas­sat) del Día de la Fiesta Naci­o­nal, el Gobi­erno de España va impul­sar una cam­pa­nya de pro­pa­ganda ins­ti­tu­ci­o­nal amb el lema “El día de todos”, que incloïa, per fer més modern,
el hash­tag (coi­xi­net més eti­queta) “#Dia­de­To­dos”. Els experts en lingüística cog­ni­tiva en podrien fer una expli­cació rigo­rosa, sobre la uti­lit­zació de la paraula “todos”, i com­pro­varíem que té a veure amb el marc men­tal propi dels par­tits d'àmbit esta­tal en relació amb el con­flicte uni­tat/plu­ra­li­tat a Espa­nya.

Perquè, si bé d'entrada el ‘todos' té la cate­go­ria gra­ma­ti­cal de pro­nom (inde­fi­nit i quan­ti­ta­tiu) i fa la funció
sintàctica de subs­ti­tu­tiu d'un nom
(un sub­jecte col·lec­tiu) implícit, el cert és aquesta expressió “todos” la fan fun­ci­o­nar com a tema, o tòpic o pres­su­po­sició, de la qual se suposa que els inter­lo­cu­tors tenen un conei­xe­ment previ. Només cal avançar en la part redac­ci­o­nal de la cam­pa­nya en qüestió i lle­gir, ja a la pri­mera línia, “todos los españoles”. És a dir, que el “todos” del lema o del hash­tag és sub­til­ment usat com un deter­mi­nant més del comú “espa­nyo­les”. I aquest meca­nisme del llen­guatge, que for­mal­ment pot sem­blar anecdòtic, conté una càrrega ideològica de gran efecte en l'ima­gi­nari col·lec­tiu.

En el ‘todos', a més, es con­creta l'ús d'una falsa sim­bo­lo­gia posi­tiva que delata els autors intel·lec­tu­als de la mani­o­bra. Perquè en la llen­gua espa­nyola, a diferència de la llen­gua cata­lana, no hi ha la dife­ren­ci­ació entre el “tots” (refe­rit a un col·lec­tiu més o menys deter­mi­nat) i el “tot­hom” (refe­rit a una col·lec­ti­vi­tat sense espe­ci­fi­car). Així, l'ús del “todos” acu­mula i equi­para la referència al col·lec­tiu deter­mi­nat de “los españoles” amb la referència al col·lec­tiu sense espe­ci­fi­car de “tota la gent”. És a dir, que rere l'ús d'aquesta expressió “todos” apunta la pruïja naci­o­na­lista del cons­ci­ent (i la del superjò) repre­sen­tada per la fórmula “los españoles = tota la gent”, com si no existís cap altre ésser al pla­neta, com si els altres 7.000 mili­ons de sapi­ens sapi­ens no comp­tes­sin a banda de la iden­ti­fi­cació hipotètica pro­po­sada.

Gua­nyar el llen­guatge és una de les claus de l'èxit en la nova política (també en la nova eco­no­mia) i els pode­ro­sos hi des­ti­nen molts recur­sos humans i molt de pres­su­post. A Cata­lu­nya, que des de fa dècades (o segles) ens movem en l'anor­ma­li­tat naci­o­nal i en la pre­ca­ri­e­tat (o sub­si­di­a­ri­e­tat) econòmica, hem reei­xit poc en la
tro­ba­lla d'expres­si­ons ins­tru­men­tals pròpies i útils per a auto­de­fi­nir-nos i des­a­com­ple­xa­des per a auto­es­ti­mar-nos. No em refe­reixo a fórmu­les deri­va­des del roman­ti­cisme o car­rin­clo­nes, que d'això sí que en tenim, a l'estil del “a casa nos­tra”, les “arrels” o el “nos­trat”, sinó a expres­si­ons amb valor abso­lut i per­ma­nent, intem­po­rals, poli­va­lents i trans­fe­ri­bles, com per exem­ple aquest “todos”.

Sense abu­sar de la memòria històrica, els lec­tors més vells encara recor­da­ran que el “todos” ja el feia ser­vir el dic­ta­dor Fran­cisco Franco com a recurs. “Españoles todos”, començaven els seus dis­cur­sos. I així, fins a l'actu­a­li­tat, un segle després. Inés Arri­ma­das: “La sobe­ranía reside en todos los españoles”, “una fuerza como noso­tros, cons­ti­tu­ci­o­na­lista, que ha defen­dido la unión y la igual­dad de todos los españoles”. Mari­ano Rajoy: “España es un proyecto de futuro para todos los españoles, sean de donde sean”, “[a la selecció espa­nyola de bàsquet] habéis hecho feli­ces a todos los españoles”. José Luis Rodríguez Zapa­tero: “Madrid es la can­di­da­tura de todos los españoles.” José María Aznar: “Todos los españoles pagarán menos impu­es­tos.” Felipe González: “El derecho a deci­dir per­te­nece a todos los españoles.” Leo­poldo Calvo Sotelo: “España nece­sita un esfu­erzo soli­da­rio de todos los españoles para ter­mi­nar la cons­trucción, ya avan­zada, de una gran comu­ni­dad diversa de hom­bres libres.” Adolfo Suárez: “El pro­ceso autonómico tam­poco puede ser una vía para la des­trucción del sen­ti­mi­ento de per­te­nen­cia de todos los españoles a una Patria común.” Car­los Arias Navarro: “Hemos reci­bido el legado de la paz de Franco, que ha bene­fi­ci­ado a todos los españoles.” Vaja, com Fuen­te­o­ve­juna: “Todos a una.”